Diari de campanya XIV

Més ‘parole, parole’ que mai

Els partits exhaureixen els últims dies de la campanya electoral amb l’artilleria pesada, encara que sigui a través de vídeos (que s’han fet d’allò més comuns en aquesta contesa), organitzant megaactes a lestil americà (encara que amenitzats amb bromes) o mítings multitudinaris als quals, de fet, solen acudir els ja convençuts. Demà a la nit posaran punt i final a dos setmanes de recórrer mercats i carrers, regalar somriures i repartir miniurnes, caramels per al seny i altres gadgets. Tot per intentar esgarrapar fins a l’últim vot. Però les campanyes electorals, i aquesta sobretot, no deixen de ser poc més que un foc creuat de declaracions, que no són altra cosa que “paraules, paraules”, com cantava Mina amb el seu famós Parole, parole. Paraules a favor de la independència de Catalunya o de mantenir la unitat d’Espanya, paraules per la llibertat dels presos o de la defensa a ultrança del 155, amb Soraya Sáenz de Santamaría al capdavant amb la seua ostentació d’haver “escapçat” JuntsxCatalunya i ERC. Ni una paraula sobre propostes destinades a frenar el canvi climàtic o el drama dels refugiats, per exemple.