La lliçó de l'art sacre

Tot Lleida té interioritzat que l’espoli de les obres d’art del Museu de Lleida va ser gràcies a l’aplicació abusiva que van pactar PSC-PSOE, PP i C’s de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Només un fanàtic negarà que Àngel Ros té una responsabilitat directa en el decomís de les 44 peces d’art sacre. Responsabilitat com a president del PSC-PSOE, que va obrir la veda a desmantellar les institucions d’autogovern català i a deixar –com s’ha vist– indefens el país davant els ànims de revenja del govern espanyol i els partits que hi donen suport (“Pedro, por Dios”) i davant la catalanofòbia desfermada aquests dies, el PSOE aragonès inclòs. I responsabilitat com a alcalde i alhora membre del consorci del Museu, ja que, amb la seua gairebé genètica mania de quedar bé amb tothom que mana, no ha sabut defensar la unitat del fons del museu. La confiscació de les obres provinents del monestir de Sixena no és només una qüestió de justícia i de legitimitat. És una qüestió de dignitat. I no sols per a Lleida: per a Catalunya. L’espectacular desplegament de mitjans, a part de resultar immoralment car (amb més de 30 vehicles policials i gairebé 200 agents de la Urbana, Mossos i Guàrdia Civil), va significar un enorme dit a la nafra provocada per l’actuació del govern de l’Estat amb el suport de PSC-PSOE i Cs. El bloc del 155.

Això ens ha de servir de lliçó. Com ens ha de servir de lliçó la contínua obstrucció, per part dels governs de l’Estat, de les polítiques desenvolupades des del govern català. Com ho demostra la suspensió de 46 lleis per part del TC, a instàncies del govern de torn, la gran majoria de les quals no tenen res a veure amb el procés i l’autodeterminació, però sí amb el progrés i la modernització. Amb polítiques socials i l’estat del benestar. Com ho demostra el desmantellament total o parcial d’organismes que, més enllà de ser o no estructura d’estat, donen viabilitat al país: les delegacions a l’exterior fan per a Catalunya allò que no fan les ambaixades d’Espanya per la internacionalització de l’economia catalana, tan necessària per a la nostra economia; l’Agència Tributària de Catalunya ha fet aflorar en el darrer any 400 milions d’€ en frau; la Generalitat ha disminuït en el darrer exercici un 15% el seu deute, i paga proveïdors a 35 dies; els Mossos d’Esquadra van resoldre impecablement el sagnant atac terrorista de l’agost perpetrat per un jihadista confident dels serveis d’intel·ligència espanyols... Etcètera.

En aquest etcètera, hi ha la inversió en salut pública, que ha permès per exemple un augment del 32% en salut mental a Lleida. En aquest etcètera, hi ha la creació de més recursos de serveis socials, que a Lleida ha suposat més de 400 noves places assistencials per a gent gran i discapacitats. I en aquest etcètera, hi ha el deute de la Generalitat amb els ajuntaments, que en el darrer any i mig ha baixat un 74%. És a dir, que des d’Economia i Finances s’ha pagat tres quartes parts del que el govern català ens devia als ajuntaments. Encara més: a la Paeria, ens ha pagat el 85% dels que ens devien. Ens devien 7,4 milions d’euros i ara són 1,1 els que ens en deuen. Amb l’ingrés d’aquests 6,3 milions, Ros no té l’excusa que l’Ajuntament de Lleida no pot fer inversions. Se n’haurà de buscar una altra. I segur que la trobarà. Però aquesta, no.

Tot això, només en referència a les dolenteries que han fet els membres d’ERC al Govern de Catalunya. Com tot el Govern n’ha fet. I deuen ser tan grosses que els han empresonat (com també als Jordis) o han hagut d’anar-se’n a Brussel·les. Tan ignominioses que alguns continuen a la presó i d’altres, a l’exili. Tan infames, que ho paguem tota la gent de Catalunya, hàgim votat un o altre partit, hàgim participat o no a l’1-O, parlem una llengua o una altra, siguem d’aquí o d’allà... Perquè aquest és el quid de la qüestió: igual que la república catalana està pensada per a tothom i pel progrés general, l’aplicació del 155 i les polítiques d’obstrucció de l’autogovern català perjudiquen tothom per igual. També els qui van celebrar l’article 155.

Així que pensem-nos bé el vot el 21-D. Pensem-nos si volem un retrocés en les polítiques socials, en el benestar de les persones en general i de les que més pateixen en particular; un retrocés en l’economia, com el que el bloc del 155 ha provocat irresponsablement, que ha espantat la gent i ha facilitat que les empreses marxin; un retrocés en les polítiques municipals, sent incapaços com són PSC-PSOE, Cs i PP de rebaixar el deute públic; pensem-nos si volem un retrocés a l’escola catalana, garantia de cohesió social i en el punt de mira del bloc del 155. Pensem-nos si volem viure o no en llibertat i dignament. I si hem d’escriure Paeria o Paheria.