Transcendència en comptes de nihilisme

Cada matí quan ens aixequem podem elegir entre dos opcions i només dos: avui pot ser un gran dia o això és un desastre i aquest món no té sentit. Cada dia podem optar per o bé voler millorar, aportar, construir, aprendre i ajudar, o bé elegir destruir, vegetar, pul·lular, queixar-nos, autodestruir-nos i destruir.

El sentit que li donem a la nostra vida, la nostra motivació, hauria de ser una elecció personal, hem d’elegir si volem un sentit transcendent o volem simplement passar per allà. O triem nosaltres el sentit de la nostra vida o deixant aquest buit, per mandra, permetrem que d’altres l’omplin.

El metge psiquiatre, jueu vienès i supervivent de diversos camps d’extermini nazi doctor Viktor Frankl ho explica perfectament.

Considera que el buit existencial és la neurosi col·lectiva del nostre temps i descriu aquest buit existencial com “una forma privada i personal de nihilisme, i el nihilisme es defineix per la radical afirmació de la manca de sentit de l’home”.

Els humans no podem viure sense saber per què som aquí, sense tenir un objectiu, sense tenir una missió.

En el fons tots estem desconcertats, no hem elegit ni el nostre pare, ni la nostra mare, ni els nostres germans, ni els nostres fills, ni la nostra ciutat, ni el nostre país.

Necessitem un perquè. Una resposta a aquest perquè que hem d’anar construint i renovant al llarg de la vida.

Que, per cert, és finita. Naixem i ens morim. Recollim el testimoni de les generacions que ens precedeixen i l’entreguem als que ens succeeixen, si existeixen, perquè ara ens succeiran molts menys.

Aristòtil, igual que altres savis de l’antiguitat, ja ensenyava que “l’home més poderós és aquell que és totalment amo de si mateix”.

Segur que una immensa majoria estem d’acord en el fet que l’important és la nostra família i la nostra comunitat, que l’important és viure en pau, amb nosaltres mateixos, amb la nostra família i amb els nostres conciutadans, i ajudar-nos els uns als altres a superar les múltiples dificultats i a assolir els grans reptes que afrontem cada dia. Tenim una visió transcendent, no la regalem a aquells que ens proposin credos com la raça, la nació, el poder, els diners o l’hedonisme.

Ningú, persona, família, empresa, societat, que es tanca sobre si mateix i pensa que tothom està en contra seua, millora ni és feliç, al contrari, s’empobreix i s’amarga la vida.

Anirem molt millor quan recuperem i renovem la visió transcendent de la nostra existència i abandonem el nihilisme que ens envolta.