Balanç artístic

La cloenda de l’any artístic que ara deixem ha estat centrada en el conflicte de Sixena, uns fets que depassen la condició cultural per esdevenir polítics i cívics. La gent defensant l’art i solidaritzant-se amb el Museu de Lleida són la instantània més clara d’aquest 2017. No tot han estat notícies negatives, ja que així com han transcendit les imatges de les peanyes buides del Museu, i de camions carregant embalatges, també hi ha hagut una fotografia que ha estat reproduïda aquests darrers mesos: la de la instal·lació Double Bind de Juan Muñoz al Projecte Planta de la Fundació Sorigué, una obra de grans dimensions d’un dels artistes espanyols més singulars del darrer quart del segle XX, que es pot visitar en aquest espai ambiciós en el seu propòsit d’aplegar obres d’art contemporani de gran nivell. A la peça de Juan Muñoz cal afegir la mostra d’Óscar Muñoz a la seu lleidatana d’aquesta Fundació, unes instal·lacions on aquest artista reflexiona sobre la imatge dibuixada a través de la fotografia i les videoprojeccions, tot just inaugurada.

L’any ens ha deixat la marxa fa just unes setmanes de l’escultora Antonieta Aguiló, una discreta artista lleidatana, de les escasses dones de la seva generació que es varen dedicar a l’obra tridimensional. També la de Xavier Corberó, d’arrels lleidatanes, i membre d’una nissaga d’artistes i artesans dels oficis tradicionals.

Si hem de retenir dos noms propis de l’escena lleidatana, cal referir-se a Benet Rossell i Carles Hac Mor, que enguany han centrat molts actes i activitats vinculades al record del seu traspàs l’any passat. Carles Hac Mor ha comptat amb noves edicions i assajos biogràfics i una mostra agramuntina dedicada exclusivament als seus llibres. Finalment el Museu Picasso de Barcelona va organitzar una mostra sobre Arthur Cravan, que incloïa activitats rememoratives de la reivindicació del poeta i activista dadaista de Carles Hac Mor. Benet Rossell va tenir també la seva mostra de llibres a la Fundació Viladot, però també ha estat recordat amb la mostra Dibuixos Animats al Cercle Artístic de Sant Lluc, de Barcelona, amb els seus cerimonials a la Biennal de Venècia, amb una retrospectiva dels seus films a la Biblioteca de Catalunya, i amb un llibre d’Antoni Clapés i un homenatge al Molino barceloní.

Dues escultures remarcables han estat instal·lades en terres lleidatanes amb caràcter de permanència: Gènesi, d’Antonio Abad Gil, que deixa la seva ubicació inicial del parc de les Basses per ocupar un espai que ja s’ha fet seu al front de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. També Dongda, d’Evru, a la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles, que se suma al gruix ja emblemàtic d’intervencions artístiques.

La presència d’artistes lleidatans fora del nostre entorn ha estat excel·lent. Teresa Vall Palou al Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona de París, el mural de Josep Minguell a la parròquia de la Verge del Carme de Sant Joan Despí, a Barcelona, les obres de Lluís Trepat al Collège d’Espagne de París, les de Viladot al MUSAC de Lleó i al Centro Andaluz de Creación Contemporánea de Còrdova i la retrospectiva de Jean-Marie del Moral a la Fundació Forum tarragonina.

Josep Vallribera ha fet enguany 80 anys, i ho ha celebrat amb una mostra dedicada a les seves edicions singulars, i clou l’any amb l’obertura de l’any Guinovart, que recorda els deu anys de la seva mort, i que promou exposicions i activitats arreu.