Els llimbs dels déus

P

odem trobar diferents definicions sobre les paraules lideratge i poder. Encara que ambdues comparteixen el concepte influència, hi ha matisos que marquen la diferència. Es pot tenir poder i no tenir cap tipus de lideratge, o bé poden coincidir en una mateixa persona els dos conceptes. Una de les moltes definicions de poder diu que és la capacitat d’influir en la conducta d’un individu o grup, fent que faci quelcom que d’una altra forma no faria. En aquest aspecte és on podem trobar una similitud amb el concepte lideratge, però a diferència d’aquest últim, el poder és eventual, avui es pot tenir poder i demà no. També és relatiu i limitat. El poder evoluciona, no és estàtic ni per sempre, té també cert grau de risc, com deia Abraham Lincoln: “Si voleu provar el caràcter d’un home doneu-li poder.”

El lideratge és quelcom diferent, hi ha autors que defensen que és innat i altres que en canvi advoquen per dir que es pot adquirir entrenant habilitats, el que si que és clar, és que es pot desprendre i exercir lideratge sense estar en una situació de poder. Seguim líders pel seu carisma, pels seus trets, conductes, actituds, pel seu coneixement, per ser referents, perquè ens donen seguretat...

S

i ens centrem en el concepte poder, els psicòlegs socials French i Raven (1959) descriuen un total de cinc tipus: el poder legítim, aquell que d’alguna manera atorga la posició en un organigrama; el poder coercitiu, que és el que aconsegueix influència partint d’amenaces, sancions i formes de fer que generen por.

També existeix el poder de recompensa, que seria molt semblant a l’anterior, però en aquest cas basat en premis i gratificacions. Un altre tipus és el poder referent, és l’exercit per una persona que és tot un exemple dins de l’organització. Finalment, ens descriuen el poder de l’expert com la capacitat d’influència donada per tenir amplis coneixements que són molt apreciats i valorats per l’organització.

L

ideratge i poder tenen en comú que és el grup qui ho atorga, però mentre que en el cas del lideratge el grup reconeix i segueix el líder, en el cas del poder, el grup, en funció de com aquest és exercit, el que fa és obeir.

V

oleiant al voltant de la persona poderosa trobarem diferents tipologies d’individus: persones lleials i compromeses amb les quals dipositar tota la confiança.

Són aquells individus que amb el seu apropament exerceixen de pont fent arribar les necessitats i expectatives en ambdues direccions pel bé comú. Trobarem altres individus que envolten el que té poder només per exercir algun tipus de manipulació ocasionant interferències en el seu propi benefici. Observem també ànimes oportunistes.

Aquestes últimes curiosament són les que més temps i atenció reclamen, es detecten fàcilment per una tendència a alabar i adular buscant constant reconeixement, i un comportament servil que amaga un desig de poder encobert. Interessant també reflexionar sobre la solitud de la persona amb poder, a qui se li deixa les últimes decisions i que veu com el cercle social dins de l’organització és cada cop més reduït, ja no es pertany al gran grup, s’entra a formar part d’una espècie de llimbs de déus a estones engrescador i a estones inhòspit, una situació per la qual s’ha d’estar preparat mentalment.

I és que el poder i tot el que l’envolta també ens deixa veure les misèries humanes: “Riu i el món sencer riurà amb tu, plora i el món, donant-te l’esquena, et deixarà plorar”, Charles Chaplin.