Fer veure que mana

Josep Tarradellas va dir que “un govern de la Generalitat només es pot formar a Catalunya, no fora. La missió d’un govern és manar, no fer veure que mana”. I és que no és seriós que ningú pretengui ser president de Catalunya des de Brussel·les. Cert és que el reglament no diu textualment que el president hagi de ser dins del Parlament per ser investit, ni tampoc diu que ha d’estar sobri i vestit, però és que cap reglament no preveu obvietats.

No es pot ser un president holograma o un president per Skype per a Catalunya. Tarradellas ja el 1976 es mostrava sorprès per l’“oportunisme amb què alguns polítics catalans creuen que, a força de sortir a la premsa cada dia per qualsevol motiu, es convertirien en amos de la situació.”

En aquells escrits ell es referia a Jordi Pujol, al qual menyspreava, i que li feia el llit des de Barcelona, però igualment serviria per a l’actualitat en la qual alguns intenten negar la realitat. Fa quaranta anys la lluita pel poder entre ERC amb Convergència sorgia i Tarradellas era conscient que darrere de les paraules que ells deien hi havia una autèntica lluita de poders soterrada com la que estan tenint en l’actualitat.

Els líders independentistes saben que han fracassat, que han perdut les eleccions i que el seu procés no va enlloc. És urgent que deixin de denigrar el Parlament i fer el ridícul internacional. Catalunya necessita tornar a la normalitat i al sentit comú. Per governar a Catalunya cal ser a Catalunya, tenir les mans lliures i netes, i un projecte per a tots els catalans.

Puigdemont no compleix cap requisit i està fent perdre temps, oportunitats i fracturant la societat per la meitat. Així que per acabar la meua reflexió sabatina ho faig novament amb la frase del gran expresident: “Tinc l’esperança que entre les forces polítiques, socials, i institucionals s’imposarà el realisme i el sentit de responsabilitat, per sobre dels particularismes i dels personalismes.”

Si tenen ocasió rellegeixin Tarradellas, i gaudeixin amb el seu discurs del 23 d’octubre del 1977 des del Palau de la Generalitat o amb moltes altres de les seues pausades reflexions que semblen haver estat escrites recentment.