LARVA, Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals

Vivim a l’època on prima l’emergència en la creació artística, però la visibilitat dels nostres nous artistes no troba els camins d’una presència suficientment continuada per mostrar-nos els trets d’una nova generació d’artistes lleidatans.

Si mirem una mica endarrere recordarem com les successives Entregues generades als anys vuitanta estaven vinculades amb la dinàmica de l’Escola Municipal de Belles Arts. Després, quan es va obrir La Panera, s’organitzà alguna panoràmica estimativa a l’entorn de la creació lleidatana, però de llavors ençà aquesta visualització dels artistes nous ha estat responsabilitat de la Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que ha anat programant mostres individuals d’artistes joves.

Ara, a aquesta política encertada, l’IEI suma la iniciativa d’una Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals que, sota el títol de LARVA, presenta els nou primers finalistes a la mateixa Sala Gòtica. Nou d’entre quaranta projectes presentats. Seleccionats per un jurat amb presència forana dels seus membres.

La idea és molt oportuna i el muntatge de l’Anselm Ros, amb petites habitacions per a cadascú, ajuda a isolar la personalitat de cada proposta. Escaient, en tot cas, ja que ens ajudarà a situar-nos en aquest territori de l’art emergent i a saber valorar les individualitats. No parlem d’una nova generació d’artistes, perquè la majoria d’ells desenvolupen els seus treballs de manera individual i sense un nexe comú clar. Tots ells han estudiat en centres diferenciats i, si podem trobar alguna connexió, és que molts han participat del Festival Emergent, plataforma targarina que ajuda a donar a conèixer nous artistes. Altres punts de connexió són els docents, ja que l’Escola d’Arts i Oficis d’Ondara, a Tàrrega, o l’Escola Municipal Leandre Cristòfol de Lleida, aporten una docència profitosa. També les beques del Centre d’Art i Natura ofertades de comú amb La Panera.

Des del punt de vista ja estètic, dels nous artistes seleccionats, quatre s’expressen a través de mitjans vinculats amb una idea fotogràfica. Marta Bisbal (Mollerussa, 1974), que malda per aturar els efectes lumínics de la llum sobre els espais arquitectònics, amb unes imatges subtils, Miquel Gracia (Lleida, 1979), que presenta una petita instal·lació amb imatges de mans i objectes, enfront d’un objecte volumètric, Joan Pallé (Lleida, 1989), que fa servir com a resultat la fotografia, però que documenta el fet de tatuar-se una frase poètica, que és la que finalment és fotografiada, i Oriol Rosell (Barcelona, 1969), un dels treballs més sòlids, amb unes imatges de realitats enganyoses que analitzen la percepció visual i els equívocs de la perspectiva.

També hi ha projectes multidisciplicinaris, com el de Ferran Lega (Lleida, 1983), una complexa instal·lació visual i sonora que atrapa l’atenció de l’espectador amb components de la ciència i l’abstracció, i la projecció videogràfica de Xavier Marrades (Barcelona, 1979), que narra una experiència a través d’una narració documental.

La resta de treballs són més propers a les arts plàstiques. Joan Codina (Lleida, 1974), amb una sèrie d’il·lustracions; Roc Domingo (Lleida 1992), amb unes impressions de fotocòpies de voluntat del grau zero de la pintura, i les escultures de Marta Pruna (Barcelona, 1970) de treball directe damunt la pedra.

La procedència diversa dels autors, les geografies i les disciplines fan molt difícil de veure una comunitat epocal al nostre entorn, cosa que correspon a la situació actual de les arts, però, si més no, aquesta Biennal ens ajuda a focalitzar uns noms i uns projectes que han de trobar el seu esdevenir amb la consciència que són els nostres artistes nous.