Tres propòsits per al 2018

Són moltes coses les que demanem cada nou any. Els anomenem desitjos, propòsits o objectius.

Us sona això de deixar de fumar, fer més esport, perdre pes, aprendre anglès, viatjar, etcètera, etcètera?

Molts es queden al camí, però altres es van afegint a la nostra particular motxilla de vivències, experiències i competències.

Jo a aquest any 2018 que acabem d’estrenar també li demanaré tres coses:

1. Curiositat. Resa una dita popular que “la curiositat va matar el gat”. Un estudi realitzat el 2001, publicat a Annual Positive Psychology Summit, revela que les persones que demostraven molta curiositat experimentaven grans nivells de satisfacció a la vida i tenien experiències interpersonals més positives. La curiositat implica observar, investigar, explorar i descobrir. Requereix un cert grau d’inconformisme i moltes ganes d’aprendre. Requereix sortir de l’estat de confort i endinsar-se en espais desconeguts. Potser per això el premi Nobel de Literatura José Saramago afegeixi a la dita el següent afegitó “...però no diuen si el que va descobrir va valer la pena”. Vull pensar que la curiositat va matar el gat, però la satisfacció el va portar de tornada.

2. Perseverança. Steve Jobs ens va deixar una magnífica reflexió: “Estic convençut que la meitat del que separa els emprenedors d’èxit dels no exitosos és la perseverança.” La perseverança és constància, persistència, fermesa, dedicació en les nostres idees i actituds, esforç per realitzar alguna cosa. No és difícil defallir en el camí, per això s’han de tenir molt clars els objectius, ja que en ocasions serà millor optimitzar forces i desistir de realitzar certes tasques. S’ha de saber quan perseverar i quan no. La perseverança té un efecte màgic, ja que aconsegueix que les dificultats desapareguin i els obstacles es minimitzin. Sens dubte, és un valor positiu que augmenta la probabilitat d’assolir metes difícils, d’aprendre dels errors i d’apreciar més els assoliments obtinguts.

3. Confiança. Diuen que “poder és voler” i que en massa ocasions som nosaltres mateixos els que ens construïm límits mentals que ens impedeixen d’atrapar metes. La confiança és la convicció d’actuar amb èxit en una determinada situació. Té tres facetes que es complementen. Primer, la necessària confiança en un mateix. En l’àmbit de l’esport no és estrany sentir després d’una derrota “ens va faltar confiança en nosaltres”. Segon, la recomanable confiança en els altres. I tercer, aconseguir que els altres confiïn en mi. Us imagineu una organització en la qual no imperi la confiança entre els seus membres? Com que és una cosa que es fa conscientment i voluntàriament, suposa treball i esforç aconseguir-la.

En el món acadèmic, en l’àmbit empresarial i en la vida mateixa es repeteix la màxima que defensa que les persones estem en constant aprenentatge, que mai no deixarem d’aprendre perquè sempre hi ha una cosa nova per aprendre.

Aquest procés és molt exigent atès que requereix no tenir por dels errors o del fracàs.

No rendir-se i continuar cap endavant malgrat les dificultats, els obstacles, la frustració, el desànim o el desig de rendir-se i abandonar. Per tal d’aconseguir-ho és clau confiar en els coneixements i les habilitats que cadascú tenim i a més en molts casos necessitarem nosaltres anar ben acompanyats.

En resum, la curiositat ens permet descobrir nous reptes dels quals aprendre; la perseverança, caminar sense defallir cap a la seua consecució, i la confiança ens ajudarà a assolir l’èxit.

No us sembla que val la pena comptar amb una bona dosi de cadascuna? Espero que l’any 2018 vingui ple d’aquestes tres amigues.