Llums i ombres en l’economia mundial el 2018

Segons l’informe del 9 de gener del Banc Mundial, l’economia mundial creixerà un 3,1 per cent el 2018, després de fer-ho un 3 per cent el 2017 gràcies a la recuperació de les inversions i del consum als països avançats i emergents i el repunt del comerç internacional. La zona euro podria créixer un 2,1% el 2018, després de fer-ho un 2,4% el 2017. Els Estats Units ho faran un 2,5%. Però els països emergents podien créixer fins a un 4,5%, en què destaquen l’Índia amb un 7,3% i la Xina un 6,4%.

Però sobre el 2018 planen molts interrogants. En primer lloc, la persistència de riscos geopolítics; la regressió dels valors democràtics fins i tot als Estats Units i la Unió Europea, l’auge del populisme, l’amenaça del terrorisme internacional, els atacs a la ciberseguretat dels Estats, les empreses i els ciutadans. I altres conflictes internacionals que, com el de Corea del Nord, podrien provocar una crisi nuclear amb devastadors efectes per a l’economia mundial.

També s’ha d’advertir sobre els efectes financers de la gradual reducció de les polítiques monetàries acomodatícies aplicades pels Bancs Centrals durant els últims anys per estimular les economies colpejades per una llarga crisi financera mundial, que sembla quedar enrere. L’FMI alertava fa pocs dies de l’excessiva dependència del sistema financer espanyol de la liquiditat del Banc Central Europeu. I preocupa l’envelliment de la UE, com subratlla el recent Llibre Blanc sobre el futur d’Europa, un continent que el 1900 representava el 25 per cent de la població mundial i el 2017 només el 4%, sis vegades menys. L’envelliment també enfosqueix el futur del Japó, Corea del Sud i altres regions o països avançats. I comença a afectar el gegant xinès, que podria arribar a ser un país envellit abans que la majoria dels xinesos puguin disfrutar d’una alta renda per càpita. El 2017, segons l’FMI, va assolir els 8.583 $ a la Xina, 1.852 a l’Índia, 8.550 al Japó, 59.495 als Estats Units i 36.495 a la zona euro.

El nucli principal del creixement mundial se centra cada vegada més en Àsia-Pacífic, que concentra la major part de la població mundial. Destaquen la Xina i l’Índia amb 1.391 i 1.317 milions d’habitants. Segons una recent classificació, publicada el dia 26 de desembre pel britànic Centre for Economics and Business Research (CEBR), l’Índia es convertirà aviat en el país més poblat i, per la seua dimensió econòmica i humana, serà la cinquena economia mundial, superant França i la Gran Bretanya, que passen al sisè i setè llocs. Els Estats Units, amb la seua costa Oest mirant al Pacífic, són la primera economia mundial partint del PIB, al davant de la Xina i el Japó, que ocupen el segon i tercer llocs. La UE, en comptes de sumar, sortirà debilitada després del Brexit.

L’ascens asiàtic prosseguirà imparable. Segons el CEBS, abans del 2032, les economies de Corea del Sud i Indonèsia entraran al top 10. I les de Taiwan, Tailàndia, les Filipines i el Pakistan entren al top 25. El creixement d’Àsia-Pacífic és impulsat pel creixement de la població, sobretot al Sud i Sud-est asiàtic. Però també per una millora de les polítiques macro i microeconòmiques dels Governs, la ràpida extensió de les àrees urbanes on emergeixen unes noves classes mitjanes que afavoreixen el consum intern i el desenvolupament dels sectors industrial i serveis.

I es reforça una integració econòmica i comercial afavorida per la creixent penetració comercial i inversora de la Xina que, al seu torn, traurà profit de la política proteccionista d’un impetuós Donald Trump que el gener del 2017 va suspendre l’Acord Transpacífic firmat un any abans per Barack Obama. Un buit polític i econòmic dels Estats Units que també intentarà omplir una Unió Europea que ja va firmar acords de lliure comerç amb el Japó, Corea del Sud i Singapur. Fins i tot el Regne Unit post-Brexit aspira a sumar-se a un renascut Acord Transpacífic. La Xina del totpoderós Xi Jinping confirmarà el 2018 el seu lideratge com l’altra superpotència mundial que llança el missatge urbi et orbe que és possible créixer econòmicament sense necessitat d’un pluralisme polític.

Un model que comença a seduir i pot arrelar en altres regions i països. La crisi financera pot quedar superada però el futur mundial pot tornar a aombrar-se davant de l’arribada d’una altra recessió que no és econòmica sinó política. Els lideratges forts ja es manifesten a la Rússia de Vladímir Putin i la Turquia de Recep Tayyip Erdogan cada vegada més lluny de la UE però més influents en els països d’Europa central i oriental i la regió dels Balcans. I la deriva populista de Donald Trump afavoreix un nou desordre mundial en una societat internacional en la qual cada vegada primen més els valors financers i econòmics sobre els valors i els Drets Humans. I els interessos particulars dels grans grups econòmics sobre les necessitats de les classes mitjanes, les PIMES; els treballadors i altres ciutadans corrents. En tot cas, haurem d’esperar què ens ofereix l’any 2018.