Per un POUM participat i transparent

En els primers dies de l’any acabat d’estrenar l’equip de govern de la Paeria va presentar el seu projecte per al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM. Per als que no estigueu gaire avesats amb el terme, el POUM ve a ser el llibre d’instruccions que marca les directrius sota les quals s’ordena el creixement d’una ciutat –en aquest cas, Lleida– en un llarg període de temps que comprèn diverses legislatures. És un instrument que planifica el model de ciutat a quinze anys vista. Proposa com i per on ha de créixer la ciutat. Estableix quines zones es reserven per a funcions concretes com la industrial, la comercial o la residencial, i quines queden lliures o destinades a zones verdes. Dóna respostes sobre les necessitats en infraestructures de mobilitat. En fi, és –segurament– el document més important que ha d’aprovar un consistori per la seva transcendència.

És per aquest motiu, perquè el POUM afecta la ciutat en el seu conjunt i perquè la seva vigència s’allargarà gairebé quatre mandats en què els responsables polítics de presidir la Paeria poden ser diferents als actuals, que és imprescindible que, per una banda, un pla d’aquesta transcendència compti amb el màxim de consens i de participació i, per una altra, que introdueixi elements de transparència que impedeixin que es pugui convertir en un instrument d’especulació urbanística. Quan el 2014 es va fer el primer avanç d’aquest POUM, el nostre grup municipal –encara en l’anterior mandat– va ser l’únic que va presentar-hi una trentena de propostes per millorar-lo. Més tard, quan després de les eleccions municipals del 2015 es va tornar a parlar de l’elaboració del projecte de POUM, jo mateix em vaig oferir a l’alcalde Ros per posar els nostres tècnics a la seva disposició perquè treballessin conjuntament amb els de l’equip de govern per fer un document el màxim de representatiu possible. Enteníem i continuem entenent que les dos principals forces polítiques de l’actual consistori havien de treballar coordinades en un tema tan important. Però també creiem que el POUM s’havia de fer amb el concurs de la resta de grups polítics i, sobretot, amb les aportacions dels agents socials de la ciutat, els col·legis professionals i el teixit empresarial i comercial. Aquest necessari diàleg per arribar al consens no s’ha produït des del 2014. Des del grup municipal del PDeCAT intentarem suplir aquesta mancança i ja hem iniciat una ronda de trobades amb diferents agents per recollir la seva visió i incorporar-la en la fase de negociació.

Cal evitar que aquest POUM acabi sent només un projecte començat per un equip que tenia majoria absoluta, desenvolupat durant un mandat en què governen en minoria i que, si s’aprova abans de les eleccions del 2019, hagi d’aplicar-se –si així ho decideixen es lleidatans– amb altres forces polítiques comandant la ciutat. No hi pot haver presses per aprovar-lo ni hauria de tirar-se endavant simplement amb l’estreta majoria dels catorze regidors contra tretze de cada votació al ple. L’altra qüestió capital és la transparència. Les modificacions d’usos, les requalificacions i els increments d’edificabilitat comporten canvis importants en el valor de les finques afectades. És important que, des d’aquesta òptica, la Paeria faci pública, i sigui consultable per tota la ciutadania, la relació completa de les finques que experimentin canvis d’aquestes característiques, així com l’estructura de la seva propietat. No fer-ho només alimentaria la sospita que es vulgui afavorir determinats interessos privats i faria córrer el perill de convertir el POUM, com ha passat altres vegades, en un instrument al servei de l’especulació urbanística. Criden l’atenció, per exemple, el canvi de consideració de zona logística a residencial compatible amb usos residencials que experimenten els terrenys annexos al futur centre comercial Gran Gardeny compresos entre els instituts i el bypass de l’AVE, o la supressió de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE), on també hi ha projectat un centre comercial.

Si l’anterior POUM del 1995 encara és vigent, tot i que ja han passat vint-i-dos anys des de la seva aprovació, val la pena que el nou pla l’enllestim entre tots i amb totes les garanties perquè sigui un document en què tots ens sentim còmodes fins més enllà del 2030. I això ho aconseguirem només per les vies de la participació i la transparència.