Malacara

Fa gairebé una dècada que va començar el calvari per als veïns i veïnes d’Estaràs i Alta-riba perquè l’empresa Xaviker SL va decidir que volia explotar un paratge de bellesa incalculable de la Segarra per extreure’n àrids. Aquesta pedrera de la qual avui us parlo, seria la tercera del municipi. Un municipi ja cansat de patir les explotacions d’empreses privades que li arruïnen el paisatge, el medi natural, les activitats culturals, econòmiques i socials sense deixar res a canvi. La pedrera del Torrent de Malacara que es vol imposar al territori, abarcaria 26 hectàrees de terreny i estaria ubicada a només 220 metres del nucli d’Alta-riba on es troba el mateix Castell d’Alta-riba que data del s. XII i on l’Associació Amics del Castell de Sant Miquel d’Alta-riba s’ha deixat la pell per recuperar i restaurar. Dur endavant aquesta pedrera suposaria un cop mortal per els veïns i veïnes que ho estan apostant tot per l’economia sostenible a través del turisme rural i l’agricultura. El projecte, a més, no compleix legalment amb els estudis d’impacte ambiental i social, per aquest motiu la llicència ja va ser denegada l’any 2010 per la Generalitat però l’empresa va recórrer i el TSJC els va donar la raó. Ara, l’Ajuntament d’Estaràs ha obert un període informatiu on han recollit una vintena d’al·legacions que traslladaran a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat per tal que no doni el vistiplau al projecte. Durant l’anterior legislatura des del nostre grup ja vam promoure una proposta de resolució al Parlament que va ser aprovada gràcies als vots de CSQP, ERC, PSC i CUP i amb l’abstenció de PDeCAT, Cs i PP. Aquesta proposta que calia “deixar en suspens l’efectivitat de l’autorització concedida” i “revisar d’ofici” la mateixa fins que no es “revisessin en profunditat els impactes ambientals, urbanístics i socials”, també instava a “obrir un termini de dos mesos per consultes amb l’Ajuntament d’Estaràs així com de vista i audiència de tots els veïns i veïnes”. Al·legacions i observacions que no es van poder recollir al seu moment, atès que l’expedient es va arxivar inicialment per incompatibilitat urbanística. Per tant hi ha una oposició de l’Ajuntament i dels veïns a la imposició d’aquesta pedrera però també hi ha el mandat clar del Parlament i l’ombra de dubte sobre aquesta autorització ambiental que no ha tingut un procediment net. Per si fos poc, l’empresa Xaviker tampoc té les coses clares perquè va deixar caducar els permisos per inacció i posteriorment va voler tornar a la càrrega el novembre de l’any passat quan semblava que ja tot s’havia oblidat. En el compliment de la resolució del Parlament l’anterior Conseller de Territori i Sostenibilitat s’espolsava les mans i en un text pràcticament indesxifrable deia que el Departament no faria cap revisió del projecte ni demanaria més impactes sobre el mateix a l’empresa, ja que era un tema que s’havia de resoldre per via judicial. Lamentable no tenir criteri polític davant una qüestió tant òbvia com aquesta. Lamentable passar-se pel forro la voluntat sobirana del nostre Parlament quan convé. És evident que sense un estudi en profunditat sobre l’impacte ambiental, social i econòmic no pot haver-hi projecte, i sense suport social i polític, tampoc. El PDeCAT, com sempre, disposat a beneficiar les empreses amigues abans que escoltar el territori i deixant de nou desemparats els veïns com si això fos una lluita, una responsabilitat, que ha de recaure forçosament en ells. Fer política vol dir escoltar els interessos de les majories i no només els d’uns pocs, en aquest cas, un sol empresari enfront una majoria social que no vol la pedrera es pot imposar per la deixadesa del Govern. La plataforma Defensem el Paisatge d’Alta-riba i la Segarra no perd l’esperança i segueix lluitant en nom de tots nosaltres, també en nom del govern de la Generalitat que ha renunciat a fer política per al territori i la seva gent. Són els veïns i veïnes els que segueixen donant la cara pel Parlament, per evitar que el nostre territori i patrimoni natural sigui saquejat per interessos privats. A tots ells i elles, gràcies.