‘Arquitectures desaparegudes’ al Col·legi d’Arquitectes

Fins al proper 14 de febrer es pot visitar al vestíbul de l’edifici de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) l’exposició que porta per títol Arquitectures desaparegudes, amb material que pertany al fons documental de l’Arxiu Històric del COAC dipositat en totes les seves seus.

Es tracta d’una mostra formada per plànols originals i fotografies de l’època d’un conjunt d’obres que actualment ja no existeixen, o bé han sofert una transformació molt considerable, situades en diferents punts del territori.

Pel que fa a la ciutat de Lleida, s’exposa documentació original del Liceu Escolar (1912), l’Hotel Pal·las (1915) i l’Escorxador (1915), totes tres obres de l’arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell, i també del cine Fèmina, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Torres de l’any 1948.

Entre els edificis transformats, podrem contemplar la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona. I entre els edificis o intervencions que ja han desaparegut, la Sala Athenea de Girona, la Casa Gibert de Barcelona (origen, en part, de la plaça Catalunya), els apartaments a les golfes de la Pedrera de l’any 1953, de l’arquitecte F.J. Barba Corsini o l’ampliació de la tribuna del camp de l’Espanyol a Sarrià de l’any 1954, de l’arquitecte Josep Soteras Mauri.

La mostra té la voluntat de posar en valor l’arquitectura i el patrimoni arquitectònic com a testimoni material de les circumstàncies socials i històriques de la seva època, perquè contribueix a explicar-nos què succeïa en aquell àmbit en el moment en què es produïen els documents.

Tanmateix, ens transmet el dinamisme i la transformació de les ciutats que, amb l’excepció dels béns històrics protegits, es van adaptant als usos i les necessitats de cada moment, com un ésser viu. En ocasions, amb intervencions valentes, amb llenguatges, expressivitat i tècniques sovint incompreses inicialment, però que la societat acaba per fer-se seves quan aquestes aporten qualitat arquitectònica i millores en benefici de la col·lectivitat. Cal, doncs, posar en relleu l’arquitectura moderna i contemporània no catalogada i, més enllà de les grans obres històriques, donar visibilitat i reconeixement al patrimoni més singular i modern, i que la ciutadania se’l faci seu.

Aquesta exposició és un dels instruments de divulgació del fons que conté l’Arxiu Històric del COAC, i constitueix un exemple del ric patrimoni documental que custodia la institució, que ara surt temporalment de l’Arxiu per donar-se a conèixer. Ajuda a fer comprendre la seva importància, amb contínues donacions de valuosa documentació, així com la necessitat de mantenir-lo i potenciar-lo.

Sens dubte, aquesta mostra és un primer pas per a la dinamització i difusió cultural de l’Arxiu Històric. Però cal fer-ne d’altres: jornades, conferències, col·loquis, itineraris, visites comentades, publicacions... i convertir-lo en un veritable servei educatiu aglutinador d’activitats culturals que puguin arribar a tota la ciutadania i actuar com un motor d’iniciatives, de tal forma que s’ampliï la seva utilitat.

En conseqüència, exposicions com aquesta no haurien de convertir-se en un fet aïllat sense continuïtat. Cal programar-ne de forma temporal i, sobretot, cal planificar aquesta activitat didàctica i cultural paral·lela a la qual m’he referit abans, relacionada amb el material que s’hi exposa.

Des de la Demarcació de Lleida del COAC continuarem treballant per impulsar que la nostra institució destini els recursos necessaris per fer-ho possible, tot i ser conscients de les dificultats provocades per la complexa situació social i econòmica dels darrers anys.

Davant d’aquestes dificultats, però, iniciatives com aquesta exposició, les col·laboracions de l’Arxiu Històric amb altres institucions, l’esforç per a la continuada catalogació i digitalització de fons documentals d’arquitectes o l’interessant perfil d’Instagram coacarxiu, endegat ara fa justament dos anys, tenen doble mèrit.