Singularitat tecnològica

La singularitat tecnològica és un concepte que es discuteix des dels anys 60. Es refereix que arribarà un moment en què la tecnologia es desenvoluparà de manera tan ràpida que els robots, ordinadors, màquines, etc. seran capaços de millorar-se a si mateixos i de forma autònoma, arribant a desenvolupar superordinadors o superrobots que seran molt superiors a la nostra capacitat intel·lectual i física i possiblement es puguin escapar del nostre control.

Fa pensar. Podem veure reflectida en l’evolució d’Internet el desenvolupament de la singularitat tecnològica. En el naixement d’Internet, que podem denominar el web 1.0, els llocs web eren dirigits únicament a la lectura. L’usuari no podia interactuar amb el contingut de la pàgina (res de comentaris, respostes, cites, valoracions, etc.), estant totalment limitat al que l’administrador de web hi pujava. Aquest període comprèn des de l’any 1991 fins a l’any 2003. Aquell mateix any, en una conferència en la qual s’exposaven els canvis que es produïen a la xarxa, Tim O’Reilly va denominar aquest nou internet el web 2.0. En aquest moment el paper de l’usuari canvia: llegeix-escriu-col·labora. En poques paraules, interactua.

Passen els anys, i arribem al 2008. Aquell any Apple llança el seu primer iPhone. L’smartphone que revoluciona no només la telefonia mòbil sinó la manera que la gent es connecta a la xarxa. Naix el web 3.0.

El terminal mòbil es converteix en un miniordinador que permet a l’usuari connectar-se a internet, escoltar música online, veure vídeos, fer fotos i publicar-ho a l’instant. L’smartphone s’ha convertit en un centre de lleure, i permet viure i compartir experiències a través de les xarxes socials. I no només això, el creixement de l’m-commerce (mobile commerce) és tres vegades superior a l’i-commerce. Tenim un centre comercial a la butxaca. El web s’ha d’adaptar al nou dispositiu.

I per fi arribem al web 4.0. I això què és? Jo ho resumiria en la Big Data. La transformació de la xarxa en una base de dades. Internet evoluciona i podem trobar tecnologies d’intel·ligència artificial, web geoespacial, web 3D, realitat augmentada, robots, web semàntic...

És aquí, al web semàntic, on em vull aturar. Una fita va ser el llançament de Watson el 2010, el sistema d’intel·ligència artificial de la multinacional IBM que és capaç de respondre preguntes formulades en llenguatge natural. Des de mitjans de l’any 2016 cercadors com Google, Baidu (Xina), Yandex (Rússia) o la xarxa social Facebook, entre d’altres, ja han incorporat a les seues principals activitats les tecnologies semàntiques. L’ordinador o el mòbil ja és capaç d’entendre’ns. Ja podem plantejar preguntes directament als assistents del nostre iPhone (Siri) o del nostre Android (Google Assistant). I ens contesten.

Però, quan arribarà aquesta singularitat tecnològica? Quan les màquines ens superaran? En un col·loqui celebrat durant la conferència SXSW a Austin, Texas, el conegut futurista Ray Kurzweil va assenyalar que aquesta singularitat s’assolirà el 2029. Només queden onze anys. Estem preparats?