Arxiu Javelina

Sempre hem vist com una disfunció l’esforç separat que la Sala Gòtica de l’ Institut d’ Estudis Ilerdencs dedicava als artistes emergents lleidatans i el que en la mateixa direcció o orientació feia La Panera. L’Anselm Ros, com a curador del programa de l’IEI, optava per mostres individuals, documentades amb catàleg, que presentaven noms propis, singulars, amb una obra ja orientada. A força d’insistència, la Sala Gòtica ha ajudat a que prenguem nota de la seva aposta clara. La Panera, per la seva banda, incorporava artistes emergents lleidatans a les seves mostres col·lectives amb la voluntat d’equiparar-los a una escena generacional més ampla.

Ara sembla que tots dos propòsits conflueixen en el que s’anuncia com Arxiu Javelina, i que va fer-se públic dissabte 27 de gener des de les planes del suplement DiS d’ aquest diari. De moment és un anunci de sumar esforços d’artistes visuals, comissaris i agents visuals, i està penjat a la web de la Panera amb links d’un llistat de noms d’artistes vinculats a Lleida. De cada artista apareix una petita explicació il·lustrada i majoritàriament contactes amb les webs pròpies de cada creador.

En un primer estadi sembla que l’Arxiu Javelina vol arribar a fer un balanç de quins són aquests artistes, comissaris i agents. Per començar es relacionen ja 15 noms. D’aquests, cinc participen a la Biennal Larva que encara presenta l’ IEI... Marta Bisbal, Joan Codina, Roc Domingo, Ferran Lega o Joan Pallé. Als efectes d’aclarir el terme emergència, figuren també dos artistes amb llarga trajectòria: Albert Bayona i Jordi V. Pou. La seva inclusió vindria a dir que tenen cabuda noms experimentats, però que fan servir disciplines actuals. Òbviament Albert Bayona s’expressa a les seves darreres creacions amb formats digitals, i Jordi V. Pou du la fotografia a xarxes de comunicació molt contemporànies.

La resta d’ artistes són Gerard Calderon, Maria Cemeli (que compta també amb llarga trajectòria), Edgar dos Santos (que sempre ha participat amb projectes de La Panera), Ivan Egea, Judith Farr, Carles Llonch. Jan Monclús o Aurembiaix Sabaté (activa en tots els projectes vinculats al gravat a Lleida).

La paraula arxiu és un terme epocal que ha encaixat bé en l’art més actual, i s’escau perfectament amb la voluntat de fer un mapa de la creació contemporània a Lleida. De moment l’Arxiu Javelina neix amb aquest propòsit. Ara cal donar-li temps per créixer i aclarir com acota disciplines i generacions. On són els criteris selectius? Hi ha artistes, per exemple, de la Biennal Larva que no són en aquest llistat. Entraran a l’Arxiu Javelina altres disciplines, com l’arquitectònica o la poètica, o els curtmetratges, que tenen a Lleida uns actius de primer ordre ? I els agents? A DiS s’esmentaven alguns agents com el Festival Embarrat, el Projecte Planta, el Centre d’Art i Natura de Farrera. Són aquests els únics que hi compten?

Quan es parla de l’Arxiu com una col·laboració entre La Panera i l’IEI s’entén que existeix una voluntat de les dos parts de compartir la seva experiència del territori i compartir-la. Si l’Arxiu Javelina esdevé un centre de documentació no cal ser més restrictius del camp que es delimiti amb el futur Museu. Si la visibilitat fa el pas de fer-se pública a través de projectes expositius, llavors caldrà veure els criteris que s’apliquen.