Ambició per fer de Lleida una ciutat de referència

Als que estimem Lleida ens agradaria que fos reconeguda com una ciutat de referència, com un lloc d’oportunitats, com un pol d’atracció econòmica, empresarial i cultural, com el millor lloc per viure i realitzar-se en tots els àmbits personals i col·lectius. Aquesta aspiració ve de lluny. Segurament busquem tornar a ser aquella capital potent de la baixa edat mitjana que va ser capaç d’aixecar una gran catedral com la Seu Vella, que contribuïa a l’expansió de la corona Catalanoaragonesa per la Mediterrània i que comerciava els seus productes pels principals ports, que va tenir la primera universitat de Catalunya i que era centre de comunicacions amb la muntanya, la costa i les ciutats de Barcelona i Saragossa. Els cops de la història, que moltes vegades han tingut a veure amb destruccions bèl·liques pel fet de ser terra de frontera, ens han obligat a aixecar-nos una i una altra vegada, però a cop de garrotades també s’ha anat instal·lant en el nostre ADN col·lectiu un cert sentiment de fatalisme que, a alguns, els porta a ser conformistes, a no tenir ambició. Allò tan sentit i tronat de “per a Lleida ja està bé”. Però hem de tenir clar que no hi ha cap motiu per creure que Lleida no pot ser allò que vulguin que sigui els que hi viuen, hi treballen i l’estimem. Si volem que Lleida sigui –o torni a ser– la ciutat de referència que somiem, es tracta de posar-hi el coll i fer-ho. Els experts a visionar les ciutats del demà ho diuen molt clar. Les ciutats que es convertiran en referents són aquelles que aglutinen una sèrie de qualitats que, totes juntes, porten a l’èxit. Enumeren tota una sèrie de condicions necessàries. Ser capital és un d’aquests requisits. Lleida és capital de província i de la Catalunya interior. Tenir un sector estratègic al seu voltant. Lleida el té en diferents camps, principalment en l’agroindústria. Tenir universitat. Lleida té la UdL. Tenir connexions d’alta velocitat ferroviària. Lleida té l’AVE. Tenir un aeroport proper. Tenim l’aeroport de Lleida-Alguaire i proximitat amb els de Barcelona i Reus. Estar ben connectats amb grans ciutats. Ho estem. Tenir patrimoni històric. Tenim, entre altres, una Seu Vella que aspira a ser Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Tenir patrimoni gastronòmic. El tenim, i no només els caragols. Tenir turisme de negocis. El tenim, vinculat a la Fira de Lleida i al Palau de Congressos. Tenir qualitat de vida. La tenim, indiscutiblement. I aquests mateixos experts afegeixen que si una ciutat reuneix totes aquestes condicions i no excel·leix, no és perquè no pugui. És perquè no vol. Perquè els seus dirigents no tenen ambició per anar més enllà. I aquí és quan la gestió de l’actual equip de govern es posa davant del mirall. Molta política de titular i d’aparador però poca, poquíssima ambició. Una falta de projecte per fer atractiva la ciutat que s’ha agreujat durant aquest mandat per la claudicació davant de Ciutadans i el PP a canvi de l’estabilitat política. Renúncies que han inclòs donar suport al 155, no defensar els propis ciutadans de la violència de l’1 d’octubre o de l’espoli del Museu de Lleida, o la dimissió en la defensa de la llengua catalana. Aquesta mateixa setmana el govern espanyol s’ha atrevit a plantejar, a l’empara de l’article 155, trencar el sistema d’escola catalana proposant acabar amb el sistema d’immersió lingüística i intentant dividir els infants per qüestions lingüístiques que mai havien estat qüestionades. Això, el mateix dia que el president Rajoy es reunia amb representants de Societat Civil Catalana, amb qui els actuals dirigents de la ciutat també mantenen una relació cordial i s’hi manifesten de tant en tant. Segur que sentirem dir, com ja va passar amb l’espoli del Museu, que el 155 no estava pensat per a això, però el fet és que els que hi han donat suport també seran responsables del que es faci gràcies al seu vistiplau. Hem de ser ambiciosos per fer de Lleida la ciutat d’ideals que volem bastir. Una ambició que ha de ser col·lectiva i fruit d’escoltar la voluntat majoritària dels lleidatans, expressada recentment a les eleccions del 21 de desembre, i que va deixar clar que aspirem a ser la segona capital de la República Catalana. Una ambició que, com a recentment proclamat alcaldable per a les eleccions municipals de l’any que ve, entomo i faig meva.