Situació dels mercats

Acabant l’exercici 2017 amb unes revaloritzacions relativament interessants a la borsa, de +7,4% a l’Ibex, +6,5% de l’EuroStoxx 50 i +19,4% a l’S&P 500, i després d’un excel·lent gener, el febrer ha seguit amb un fort increment de la volatilitat. Aquest augment és normal, a causa que érem en uns nivells de volatilitat històricament molt baixos del VIX entorn dels 12 punts, que es van veure incrementats fins a nivells de 38 punts (assolint un pic intradia de 50 al principi de febrer), i descendint posteriorment fins al nivell de 21 punts.

Les caigudes properes al 10% a les principals borses no s’han traduït en grans fluxos de fons cap a actius refugis (or, ien, deute públic) com sí que va ocórrer en altres caigudes (Brexit, Xina 2015, setembre 2008). Els fonamentals es mantenen sòlids. El fons de mercat no ha canviat, a nivell macroeconòmic es manté la solidesa dels indicadors d’activitat, i els resultats empresarials del 4T17 continuen batent les previsions del consens. No obstant això, sí que ha canviat la percepció de risc respecte a una inflació que roman de moment continguda, però amb algunes dades a vigilar, com els salaris i les dades d’ocupació als EUA.

En aquest sentit, la dada d’atur americà es va situar en el 4,1%, la taxa més baixa des de l’any 2000, motivat per la creixent demanda en el sector immobiliari i el repunt en la inversió de capital. Aquesta xifra d’atur i la preocupació per una acceleració de la inflació als Estats Units que se situa ja en el 2,1%, han provocat temor als mercats cap a possibles pujades més ràpides i contundents dels tipus d’interès americans.

D’aquesta manera el bo americà a 10 anys s’ha situat en el 2,9%, i el 2 anys en el 2,15%, mentre que també han repuntat els bons a 10 anys europeus, a Espanya a l’1,55%, a Alemanya al 0,75%, i a França a l’1%, cosa que va portar a una sortida parcial de les borses a la recerca de menor risc i rendibilitats fixes.

Després de les caigudes, les valoracions de les borses van recuperar atractiu. La clau per determinar si estem ja davant de nivells de compra rau en el fet que no es traslladi la correcció dels actius financers a l’economia real. En aquest sentit cal vigilar que la confiança dels agents econòmics es mantingui elevada i que les condicions financeres es mantinguin flexibles, cosa que passa perquè es mantingui la gradualitat en la retirada d’estímuls monetaris per part dels bancs centrals, i per una inflació controlada, encara que ascendent.

En aquesta ocasió i després de la caiguda més gran dels últims sis anys, el rebot ha arribat amb força a les Borses americanes.

El Dow Jones ha recuperat els 25.000 punts i l’S&P ha aconseguit encadenar sis sessions consecutives a l’alça i tancar divendres passat de nou per sobre dels impressionants nivells en els quals va començar l’any 2018.

La mitjana mòbil de 200 sessions, situada una mica per sobre dels 2.500 punts de l’S&P, ha servit de terra al mercat, i a partir d’allà hem vist una pujada setmanal que per al Dow Jones i l’S&P és del 4,3% i per al Nasdaq un punt més, el 5,3%. Això permet als índexs americans recuperar més de la meitat de les caigudes prèvies i avançar des de l’1 de gener una mica més del 2% en el cas del Dow i de l’S&P i gairebé un 5% en el cas del Nasdaq.

Les Borses emergents han tingut un comportament similar (l’MSCI Emerging Markets en dòlars va pujar un 5% en la setmana i un 3,5% l’any), però, seguint la pauta dominant en la segona meitat de l’any passat i el mes de gener, les Borses europees s’han quedat endarrerides. L’EuroStoxx 50 i el nostre Ibex continuen caient una mica més del 2% l’any després dels avenços setmanals del 3% i del 2% respectivament. El Nikkei, pel seu costat, ha pujat sols un 1,6% en la setmana i acumula una caiguda del 4,6% des de l’1 de gener, molt castigat per la fortalesa del ien. Creiem que durant l’exercici 2018 assistirem de nou a moments de correccions a la borsa que aprofitaríem per posicionar-nos en valors amb una rendibilitat per dividend elevada, com Santander, Repsol, Telefónica o Inditex, però sent molt selectius. Les meues dos apostes per a aquest 2018 són Renta Corporación i BME. Renta Corporación com a inversió en small cap, amb una capitalització d’uns 110 milions i beneficis de 12 milions, se situa amb un PER molt atractiu i treballant en un sector amb recorregut a Espanya, l’immobiliari. I BME, atesa la correcció patida bàsicament per la pèrdua del monopoli al sector, amb la seua alta remuneració per dividend en el 6,5%, em sembla un valor refugi apropiat per a aquest 2018. Així doncs, la base del mercat és bona però la volatilitat ha repuntat i és aquí per quedar-se. Una volatilitat com dèiem normal en el moment actual del cicle (sortida gradual d’estímuls monetaris davant de normalització dels nivells de preus), que contrasta amb l’anormalment baixa d’anys anteriors, i amb la qual caldrà acostumar-se a conviure.