Entre Waterloo i Puigcerdà

És per quedar atònit de les destinacions que han elegit els màxims representants del procés per escapar-se de la justícia. Puigdemont ha triat un habitatge de gran luxe a Waterloo, el lloc on Napoleó queia en desgràcia. Però encara més sorprenent és veure la líder de l’extrema esquerra independentista buscant refugi a Suïssa, aquell país paradís dels corruptes del PP i de la dominació capitalista patriarcal europea. Per mantenir-se en una ciutat tan cara rebran donatius. Per exemple aquesta nit hi haurà un acte per recollir diners a Puigcerdà. Allà se celebra cada any al Poliesportiu la festa del Trinxat, un acte popular on se sopa aquest plat tan suculent, i que des de fa temps acull els representants polítics de tots els partits. Però resulta que avui, a més del que és tradicional, a les 20 hores hi ha convocada a la porta una butifarrada, un acte per recollir diners per a Anna Gabriel amb l’excusa de muntarli un xou a Arrimadas i als diputats que com cada any assisteixen a l’esdeveniment. El lema és “a la Cerdanya no sou benvinguts”. L’alcalde de Llívia ha declarat Arrimadas persona no grata i ha dit que si ella hi assisteix, ell no va. Poc ha tardat l’alcalde de Puigcerdà a sumar-s’hi dient que aquest any millor que no hi vagin els polítics, excepte ell i els de la seua corda. Tant un com l’altre porten malament que Ciutadans guanyés les eleccions catalanes; sí, ho repeteixo, els més votats. A més, a Puigcerdà en concret la formació taronja va quedar en segon lloc amb el 27,4 per cent dels vots, exactament 1.238, a només 88 vots de la primera força. Ho repeteixo perquè el senyor alcalde ho recordi, a només 89 vots de guanyar en aquest poble. La CUP allà va aconseguir tan sols 181 vots, el 4 per cent. No obstant, és possible que tot i així facin molt soroll, tornin a insultar i pot ser que com l’altre dia al Parlament, increpin els qui no pensen com ells. Així que si demà llegeixen que hi va haver enrenou al Trinxat no oblidin que una altra vegada la van armar els de sempre. Però estiguin segurs que encara que a alguns els molesti, Arrimadas, els diputats de Ciutadans i tants d’altres seguirem a Catalunya amb el cap ben alt gaudint de les nostres festes, del nostre carrer i de la nostra llibertat. Perquè són de tots; també d’aquests pocs.