Sedentaris i nòmades laborals

Tots sabem que els primers homínids, els nostres avantpassats, eren nòmades que es desplaçaven d’un lloc a l’altre a la recerca d’aliment. S’establien a la zona on en trobaven i, quan aquest s’esgotava, es traslladaven a una altre territori, i torna a començar. Així fins que van descobrir l’agricultura i van establir la seua residència de forma estable a les coves, “precursores” dels nostres actuals habitatges unifamiliars.

Els treballadors actuals són, majoritàriament, sedentaris que desenvolupen la seua activitat en l’entorn dels centres de producció o en oficines de serveis situades al costat dels seus clients. Tots són empleats sedentaris que han fixat la seua residència ben a prop a l’entorn laboral, són, majoritàriament, els últims descendents de la revolució industrial, nascuts al final del Baby Boom i que se’ls ha catalogat com la generació X. Destaca en aquests últims una vida absolutament focalitzada en el treball i que a poc a poc van entregant el relleu a una nova generació, la dels mil·lenistes (millennials), que gairebé res no té a veure amb l’anterior. Doncs la seua visió de la vida en general i en l’àmbit laboral ve protagonitzada per reflexions com les de “deixar enrere una visió binària de l’èxit i de la recerca d’una veritat absoluta”, frase de Nacho Vidri, de 26 anys i fundador de Pompeii.

‘Knowmad’ o la generació dels nous nòmades

Els nascuts entre els anys 1980 i 1985 i l’any 2000 han estat batejats com la generació dels

mil·lenistes

. Dins seu ja hi ha qui s’atreveix a dividir-los cronològicament en dos microgeneracions diferents, els més joves –els júniors mil·lenistes o nadius digitals– i els majors de vint-i-cinc anys –els sèniors mil·lenistes que són els fills grans de la generació X. Aquests

sèniors van ser educats inicialment pels seus pares conforme a una educació tradicional però que incorpora en la seua última etapa les noves tecnologies pròpies de l’etapa digital (un Meeting Point de generacions del professor Guido Stein). Tots ells, al seu torn, han estat rebatejats des d’un punt de vista laboral pel Dr. John Moravec – investigador sobre el futur del treball i l’educació, com a generació knowmad, concepte que etimològicament i segons la Viquipèdia deriva de les paraules know (conèixer, saber) i nomad (nòmada), i que es fa servir per referir-se als treballadors nòmades del coneixement.

Són molts investigadors els que apunten que els knowmad faran oblidar el concepte del treball sedentari i s’encarregaran de poblar el nou univers laboral, davant d’una aparent paradoxa, com és el fet que sense moure’s del seu racó mouran el seu coneixement fins a qualsevol racó de l’univers laboral, convertint-se novament en nòmades.