Pensions i plans de pensions

Les pensions ja fa dies que estan al capdavant de la informació nacional i el malestar dels qui les reben es va posar de manifest a les manifestacions, a tot Espanya, del passat 22 de febrer. Avui volem reflexionar, breument, entorn del consell, al suggeriment, que des de les més altes instàncies polítiques, econòmiques i monetàries (també el governador del Banc d’Espanya ha pres cartes en l’assumpte i ha dit la seva), es va llançant contínuament, directament als pensionistes i, sobretot, als futurs i futures jubilades. Ens estem referint als plans de pensions privats que es presenten, per les fonts oficials, com el complement ideal i fins i tot la substitució total de la pensió oficial. Ara per ara, i d’acord amb el funcionament dels mercats financers, un pla de pensions té molt poques possibilitats de cobrir una renda futura estable i suficient, hi ha un problema estructural en el mercat dels actius financers que converteix en molt insegur un pla de pensions. Evidentment, estem parlant d’aquelles persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos, tothom qui té uns ingressos alts que faci el que vulgui, el seu patrimoni, líquid i no, li fa de coixí front possibles pèrdues, per tant ens centrarem en tots aquells que la seva capacitat d’estalvi és molt petita o inexistent.

Què els passa als mercats financers, com funcionen, que fa que una renda futura plantegi incerteses? Ho explicarem. Si subscrivim un pla de pensions, cada mes, o cada un període determinat, pagarem una prima al banc, entitat financera o companyia d’assegurances, amb el qual hem signat el pla i l’entitat el que farà amb la nostra prima és col·locar-la en actius financers tant de renda fixa com de renda variable per poder tenir beneficis i així acumular un capital suficient per quan arribi el venciment, la persona ja jubilada pugui tenir uns diners que li asseguren els anys de la seva vida que ha de passar al col·lectiu de les classes passives (no m’agrada aquest nom).

Perfecte, però què passa amb la gent que té uns ingressos mitjans o baixos? Doncs, que quan es subscriu en un pla de pensions el vol el màxim segur possible, com és natural, perquè no té diners sobrants i ha d’assegurar l’operació, aquí comencen els problemes. L’entitat financera li dirà que si el vol segur o amb el màxim de seguretat possible el rendiment serà mínim i que els diners que podrà retirar seran molt pocs, que el que ha de fer és no ser del tot conservador i fer compatible aquest conservadorisme amb una exposició al risc, i això, precisament, és el que no ha de fer. En els mercats financers domina la immediatesa per sobre del possible benefici a llarg termini, els inversors i operadors, avui dia, volen la plusvàlua immediata, venen ràpidament després de la compra perquè la prioritzen a un més bon benefici a llarg termini. Per això els mercats financers s’han tornat tan perillosos per l’estalvi popular que prefereix el benefici a llarg que no la plusvàlua al cap de cinc minuts. Els mateixos experts en finances ens ho diuen contínuament, en l’actualitat si vols fer diners al moment de col·locar els teus estalvis, has de córrer risc, si no vols córrer risc i adoptes una actitud conservadora els teus guanys no existiran o seran mínims. I qui pot córrer risc? El que té diners, qui no en té, no.

Doncs bé, nosaltres no podem col·locar els nostres estalvis en plans de pensions perquè si volem tenir una bona renda futura, les nostres primes mensuals les hauran de col·locar en actius financers d’alt o normal risc amb el perill de perdre part dels nostres estalvis. Prova el que estem dient que dels més de tres-cents cinquanta plans de pensions existents només quatre ofereixen rendibilitats superiors a la de l’Íbex 35 (el 8,2%). Que no s’intenti, amb aquesta campanya, enganyar la gent humil.