Presos Polítics

Després del discurs de dijous passat del president Carles Puigdemont, on anunciava que renuncia provisionalment a la presidència de la Generalitat, alguns s’han apressat a celebrar-ho com una victòria. Sembla que des de l’entorn de la Moncloa ningú no doni cap valor al matís important de la paraula “provisionalment” i que hagin entès que l’anunci de Puigdemont va ser una rendició. No veuen, o no volen veure, o fan veure que no veuen, que el que passa és una cosa que va més enllà. Puigdemont va dir ben clarament que ni claudica ni es retira. Al contrari, proposa engegar les primeres estructures de la República perquè treballin des d’un lloc on les grapes de l’estat espanyol no tinguin capacitat d’intervenció; demana al president del Parlament que iniciï una nova ronda de contactes per a la investidura d’un president autonòmic i anuncia accions legals al més alt nivell denunciant Espanya davant les Nacions Unides per violacions dels drets humans i els drets polítics. Vaja, no acabo de veure on són els motius de felicitat i d’eufòria dels ingenus enterradors de la nostra tossuda perseverança.

El candidat de Junts per Catalunya per ocupar la presidència autonòmica de la Generalitat és Jordi Sànchez. És ben lògic. Si el número u de la candidatura no pot tornar per les amenaces judicials i decideix –després de rebre la legitimació del Parlament en el primer ple de la legislatura– fer aquest pas provisional, el més lògic és que passi al davant el número dos. Però vet aquí que ara hi haurà noves exclamacions. Després que es negués al president Puigdemont el seu dret a ser investit tot i que ningú no va discutir-li que es pogués presentar a les eleccions, ara ja n’hi ha que asseguren que tampoc no es pot elegir president algú que està en presó provisional.

Sense deixar de banda la vergonya que significa que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estiguessin quatre mesos injustament empresonats sense judici i acusats d’uns delictes francament qüestionables, igual que el vicepresident Junqueras i el conseller Forn, el que no es pot admetre és que es vulguin negar els drets polítics de persones a qui no se’ls han retirat judicialment. No són culpables de res. No els han jutjat, i mantenen intactes els mateixos drets que vostè i jo. Com impediran la seva investidura? Li negaran el que el 1987 li van concedir a l’etarra Juan Carlos Yoldi, que va poder sortir de la presó per sotmetre’s a un ple d’investidura al parlament basc? Hi ha polítics que ja anticipen que el jutge Llarena o el Constitucional no ho permetran. Visca la divisió de poders.

Però, jugarem al seu joc. Imaginem que un cop han decidit que Puigdemont no pot presidir la Generalitat i que Jordi Sànchez, tampoc, perquè no el deixen sortir de Soto del Real, ens avenim a plantejar un tercer candidat. Jordi Turull, posem per cas. Ah, és clar, ell tampoc no podrà ser perquè, tot i que està lliure, també té la condició d’investigat i, segons el ministre Catalá, ben aviat quedaran suspesos els seus drets. I llavors, què? Haurem d’anar posant noms sobre la taula fins que n’hi hagi un que li agradi al partit que governa Espanya i que al Parlament de Catalunya és l’última força en representació?

Els presos polítics i els polítics exiliats tenen aquesta consideració per dos motius: per haver estat fidels al seu compromís i perquè al davant s’han trobat amb un estat demofòbic que en lloc de fer política ha optat per reprimir. La seva situació és la màxima expressió d’un moment de greu crisi democràtica a l’estat, on ja ni es respecten drets tan consolidats com el d’expressió. Rapers a la presó, quadres censurats, mecànics denunciats, pallassos portats davant del jutge.

Dimecres que ve tindrem una bona oportunitat a Lleida per expressar el nostre rebuig cívic a tot plegat. L’empresari lleidatà Tatxo Benet va comprar l’obra de Santiago Sierra Presos polítics, censurada a la fira ARCO, i a partir del dimecres es podrà veure al Museu de Lleida. És un gest generós de Benet que permetrà fer un desgreuge a una institució que el mes de desembre passat va rebre la humiliació del 155 amb l’espoli de les obres de Sixena.

Us convido a visitar l’exposició i a mantenir-vos ferms en la defensa dels nostres drets i llibertats