Afrontar la realitat

La setmana passada gràcies als trenta-sis diputats de Ciutadans obtinguts amb 1.100.000 vots es va poder obrir el Parlament de Catalunya per realitzar un debat polític. I novament el president del Parlament va començar incomplint el reglament establert. Ben ràpid li ha agafat el gust a ser el portaveu de Puigdemont en lloc del president de tots. Es van portar al Ple esmenes sense passar per la Mesa. I per això havíem registrat abans que comencés una petició de reconsideració però el senyor Torrent va passar olímpicament de complir les normes reglamentàries. L’article 37 diu textualment que correspon a la Mesa qualificar els documents i declarar-ne l’admissió o inadmissió a tràmit. I va optar per incomplir el reglament. És urgent tornar a la normalitat amb un govern que respecti les lleis i que governi per a tots els catalans, per als independentistes i per als no independentistes, perquè els problemes a resoldre són els mateixos i només des del respecte a les normes comunes es poden abordar. És absurd que alguns continuïn parlant en nom de Catalunya i dels catalans. Continuen sense acceptar que el seu pla de desconnexió ha fallat. Aquest relat i aquesta èpica que volien muntar no només no ha arrelat, sinó que el partit guanyador a Catalunya és Ciutadans. És necessari explicar la veritat, amb realisme i respecte a tots els catalans. La veritat és que s’equivocaven al parlar en nom de tots. Realisme és acceptar la magnífica pluralitat que evidencien els resultats electorals. I respecte no és només no insultar, que també, sinó també dir la veritat als catalans. No és admissible estar anys donant la tabarra amb relats de ficció i després escoltar a la ràdio l’expresident Mas dient que en la seua manera de fer política, “no s’ha de confondre mentida amb exageració” i que “de vegades un argument s’exagera o s’unfla”. Puigdemont tem que hi hagi un nou president perquè això el portarà ràpidament al mateix calaix de la història en el qual va entrar Artur Mas. Convocar un Ple amb Jordi Sànchez de candidat és voler continuar alimentant el relat de ficció. Sabem que el que diuen en públic és molt diferent del que pensen en privat. Però tenen por de dir la veritat perquè la decepció serà majúscula.