Les millors condicions per a una major qualitat

Des que el mes passat es va emetre el polèmic programa de televisió sobre les condicions de les granges de porcs s’ha produït una gran rèplica mediàtica. Molts mitjans i molts articulistes han dit la seva a partir d’unes imatges que de cap manera representen el sector. Davant d’aquesta situació, la manca de resposta de la indústria no l’ha beneficiat gens, no ha exercit una bona política de comunicació. Quan es qüestiona un sector, cal ser transparents i respondre. En el nostre cas, com a productors i com a sindicat, quan ens han preguntat hem respost. I la resposta no ha estat altra que insistir que fem la feina ben feta, complint les normatives.

Els ramaders de porcí ens anem adaptant constantment a les normatives i a les demandes dels consumidors, que, al cap i a la fi, són els nostres clients, directament o indirecta; els que ens generen els recursos per tal que continuem treballat al territori. Cal recordar que la introducció de la ramaderia, a les dècades dels seixanta i els setanta, amb la mecanització del camp, va fer possible diversificar l’activitat agrària i mantenir la població al territori. Als anys vuitanta vam haver de lluitar contra la pesta porcina africana. El sistema de lluita era i és l’anomenat stamping out (buidatge total d’animals amb la neteja i desinfecció corresponents). I no sempre hi havia indemnització. Això va facilitar l’inici de la integració ramadera amb porcí (sistema en el qual el ramader fa la cria o engreix dels animals per a una empresa que és propietària dels animals), per reduir les possibles pèrdues econòmiques. A tot l’Estat es van sacrificar més d’un milió d’animals.

Amb l’entrada a la Unió Europea se’ns va obrir la possibilitat d’exportar a la resta de països, però primer havíem d’estar lliures de pesta porcina africana. I així ho vam fer, amb la millora del treball i la disciplina de lluita col·lectiva es va erradicar la malaltia.

De la mateixa manera, vam haver d’actuar al final dels anys noranta, quan amb la importació de garrins es va introduir la pesta porcina clàssica. Tot i que teníem vacuna, la normativa comunitària ens marcaven la prohibició de vacunar i actuar amb stamping out.

També hem anat adaptant la gestió de les dejeccions ramaderes a la normativa ambiental. I pel que fa al benestar animal, hem treballat per millorar les condicions de les gestacions de les verres, hem adoptat l’espai de les granges d’engreix a les dimensions que marca la normativa, i hem utilitzat el material recomanat per millorar el benestar dels animals.

Per als ramaders que cuidem els porcs tot l’any, aquesta feina responsable té com a objectiu que estiguin en les millors condicions per aconseguir la major qualitat possible. Per això, defensem una ramaderia intensiva sostenible i volem oferir aliments de qualitat i proximitat, perquè la carn de porc segueixi formant part de la dieta equilibrada recomanada. També per debatre sobre aquestes qüestions, un any després de la Marxa Pagesa, el nostre sindicat va organitzar el 16 i el 17 de febrer les Jornades Pagesia i País a Barcelona. Ens cal reivindicar el rol clau de pagesos i ramaders en el projecte de país i que la societat conegui la feina del col·lectiu.