Independències

En el transcurs dels darrers anys, l’FMI (Fons Monetari Internacional) ha afirmat que el creixement de l’economia espanyola no és sostenible, de forma que la banca del país depèn de la liquiditat del BCE (Banc Central Europeu). L’FMI adverteix que els bancs necessiten de l’ordre de 22.000 milions per millorar la qualitat del capital. En el cas contrari, podrien patir de tensions de liquiditat si el BCE retallés el subministrament necessari dels bancs. I les previsions, que l’FMI cita, passen del 3,1,%, l’any 2017; i calculen el 2,4% per a l’any actual; i el 2,1% per a l’any 2019.

Cal considerar que les anàlisis de l’AiReF (Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal) que presideix José Luis Escrivá, que, entre altres qüestions, alerten sobre el Brexit i sobre Catalunya; i particularment pel mercat laboral i l’evolució dels salaris. Catalunya, amb pressupost en falta, fa perillar els objectius fiscals per a l’any en curs. I en diferents països, entre els quals el nostre, manca la mà d’obra qualificada. L’atur, a Espanya, destaca en el 15% –com passa a Grècia– i que les taxes d’atur s’acosten a l’ocupació en diferents economies del centre i l’est d’Europa.

Altrament, l’eurozona destaca el Brexit del Regne Unit, i especialment per a Irlanda; i el desafiament independentista català. José Luis Escrivá considera que la incertesa política a Catalunya, sense pressupost, fa perillar els objectius fiscals. És per això que l’incompliment de les regles fiscals pot continuar fins a l’any 2035; i encara més greu: el deute públic de 100% del PIB, que no baixarà del 60% fins als 17 anys. Cal remarcar que a Itàlia els repetits retards dels impostos impliquen una economia molt endeutada. Cal prendre atenció per aquesta mida com la italiana. Com: Brexit, Catalunya, Irlanda, Itàlia, quin panorama europeu!

L’economista i periodista de La Vanguardia Manuel Pérez, a la Finestra Indiscreta que ell publica, ens informava el traspàs del ministre Luis de Guindos, després de sis anys de govern, ara nou vicepresident del Banc Central Europeu (BCE). Passarà, a partir d’ara, a posar ordre al deute públic sempre creixent? Per passar-li la pilota, ha estat nomenat Román Escolano. Manuel Pérez no amaga que el nou ministre no ha d’esperar una llarga legislatura sinó de curta duració. Més probablement les seves tasques se centraran en l’aritmètica parlamentària i no per plans de canvis o activitats legislatives.

Pel que fa a l’article de Manuel Pérez, s’esplaia en la crisi del deute de la Generalitat. Ja l’any 2012 les tensions de tresoreria eren enormes, i Mas-Colell va trobar-se amb un venciment de 550 milions d’euros per problemes de tresoreria. Anys més tard, Oriol Junqueras, d’Economia i Hisenda, la Generalitat no va fer possible un venciment de deute i canviar als interessos de demora. L’impagament va alarmar Standard&Poor’s, l’agència de qualificació de deute, I l’encara ministre Guindos, va dissuadir i emetre un informe de default. Encara en els dies d’avui s’espera aclarir tots els deutes de la Generalitat.