Avui, Dia Mundial de l'Aigua

La creación del Dia Mundial de l’Aigua va nàixer durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) el 1992

a Rio de Janeiro. L’aigua és essencial per a la vida, i és el denominador comú de tots els reptes del desenvolupament sostenible. Necessitem aigua per produir aliments. Necessitem aigua per produir energia. Millorar l’accés a l’aigua significa també que milions de nens i nenes puguin anar a l’escola en lloc d’haver de caminar quilòmetres per arribar al pou. Significa millorar la salut materna, reduir la mortalitat infantil i preservar el medi ambient.

Cada any s’elegeix un tema com a eix central de la celebració. Durant tot l’any es realitzen activitats en conjunt amb els governs dels països membres. Aquestes activitats van encaminades a reforçar l’esmentat tema a cada país. Al llarg dels anys s’han abordat temes relacionats amb la sostenibilitat de l’aigua com a recurs natural, amb el subministrament continu en regions marginals del món, amb la potabilitat de l’aigua dolça que és subministrada en diferents poblacions, entre altres. L’any passat va ser el de les aigües residuals de les quals més d’un 80% s’aboca als rius sense depurar.

Avui dia 22 de març se celebra el Dia Mundial de l’Aigua. El lema triat per a aquest any 2018 és la Naturalesa de l’aigua amb l’objectiu d’explorar les solucions basades en la naturalesa als desafiaments d’aigua a què ens enfrontem al segle XXI. Els ecosistemes danyats afecten la quantitat i la qualitat d’aigua disponible per al consum humà.

Espanya està complint els deures en matèria d’aigua. Aquest Govern ha fixat una política d’aigua rigorosa i ben planificada. Els plans hidrològics aprovats en la legislatura passada han marcat un abans i un després en la gestió d’aigua a tots els nivells, especialment en la seua protecció ambiental.

El Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient està executant el pla CRECE per millorar la qualitat de les aigües que arriben als nostres rius. Per primera vegada s’han fixat cabals ecològics en 3.500 trams fluvials amb cabals mínims i s’actua sobre les aigües residuals que s’aboquen als rius sense depurar. I 2.700 km de riu s’han declarat reserves naturals fluvials.

En matèria de regadius s’ha avançat també en eficiència, bona gestió i governança, la qual cosa té una especial importància perquè el regadiu espanyol és l’ús que més aigua demanda: 24.250 hm3 per any i representen gairebé un 80% dels usos consumptius. Avui el consum s’ha reduït a un 63%, entorn de 15.000 hm, malgrat que la superfície de regadiu ha augmentat en més de 300.000 ha a partir de l’any 2010, i el reg per gravetat ha descendit en aquell període de 1.973.000 ha a 943.203 ha mentre el reg per aspersió i degoteig ha augmentat de 1.370.000 ha l’any 2010 a 2.710.000 ha l’any 2016.

Durant aquest any el lema Naturalesa de l’aigua tractarà de les possibles solucions basades en la naturalesa per afrontar els principals desafiaments socials i canvi climàtic, seguretat alimentària, salut humana, desenvolupament socioeconòmic i prevenció de desastres naturals.

L’aigua és un bé escàs i preuat cada vegada més limitat. La gestió i bon ús dels recursos hídrics són essencials per a l’alimentació del nostre planeta i el proveïment de les nostres poblacions i la preservació del medi ambient. Un dia com avui ens ha de servir per posar de relleu un recurs indispensable per a la vida humana i per al futur de la terra, i aquest és el moment adequat per assolir un Pacte Nacional per l’Aigua.

Perquè durant els últims anys hem fet un important treball que ens ha permès tenir un diagnòstic precís de l’aigua de què disposem i de la demanda que existeix. Arribar a un Pacte per aconseguir que l’aigua sigui un assumpte d’Estat és el següent pas lògic d’hem de fer.

Un Pacte d’Estat que, partint d’aquest diagnòstic tècnic i rigorós, encarrili el debat feia un marc de gestió de llarg termini i amb vocació de permanència que ens permeti adoptar solucions d’Estat per als problemes que així ho requereixin.