Madrid, Waterloo, Lleida

O Waterloo, Madrid, Lleida.

Com prefereixin. És igual. Encara que per al candidat del que queda de Convergència i Unió a la Paeria, Lleida, la nostra ciutat, sempre quedi al final. No s’entén sinó que la seva idea de governar la ciutat passi per ser diputat a les Corts a Madrid i per passar per Waterloo a demanar-li consell al llavors fugit Puigdemont sobre el seu projecte de ciutat.

Que consisteix, com ell mateix ha escampat per xarxes socials, a “desallotjar-nos” de la Paeria. Quanta arrogància i quin poc sentit de la democràcia representativa.

El Sr. diputat al Congrés a Madrid sembla que no acaba d’entendre que els únics que instal·len o desallotgen els regidors o la resta de representants públics que es presenten a unes eleccions són els ciutadans mitjançant el seu vot, secret i lliure. I els veïns de Lleida, a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, van elegir Ciutadans com a força més votada a la ciutat i com a força més votada a tot Catalunya.

Així s’entén que el grup que lidera el Sr. Postius, en aquest últim ple de l’Ajuntament se’ns despengés amb una moció per tractar el tema de les pensions. Un tema en el qual els ajuntaments no tenen la més mínima competència, però que per fer-se una foto va molt bé. Foto que necessitava, ja que el dia que se celebrava el debat monogràfic sobre pensions al Congrés dels Diputats, el Sr. Postius no estava per la feina de defensar-les. No. Aquell dia el senyor candidat estava dinant al Parador del Roser de Lleida en les jornades que organitza el grup SEGRE pel seu aniversari. Per fer-se la foto municipal. Però descuidant les obligacions pròpies del seu càrrec i condició de diputat a Madrid.

Així que aquest és el concepte de projecte de ciutat que tenen el Sr. Postius i el seu grup: als que creiem en la democràcia i l’Estat de Dret, desallotjar-nos (a saber, de quina forma), proclamar la república des de la Paeria (a saber, de quina forma) i exigir mentrestant que el Congrés en el qual treballa i li paga el sou apugi les pensions. Des de Paeria, clar, no sigui que ho demani com i on toca.

En contraposició, el grup municipal de Ciutadans ha presentat una moció amb mesures per intentar solucionar el problema de les màfies okupes que tant mal estan causant a la convivència als nostres barris. Mesures que complementen la proposta de Llei Integral contra l’okupació que el nostre grup al Congrés ha registrat aquesta setmana passada i que inclou, per exemple, que les comunitats de veïns puguin instar als desallotjaments, més agilitat en els desallotjaments dels habitatges amb judicis més ràpids per protegir les famílies propietàries, o l’enduriment de les penes per ocupacions violentes lligades als narcopisos.

Tenim un greu problema a Lleida: però no és amb les famílies necessitades que necessiten un habitatge on començar de nou, i a les quals s’ha de donar tot el suport i seguiment possible. No.

El problema el generen les màfies que okupen pisos, que rebenten portes i fan connexions d’aigua i llum als subministraments comunitaris, que es beneficien econòmicament de la necessitat aliena o mitjançant actes delictius. I que ho fan perquè no es denuncien aquestes okupacions per part dels legítims propietaris, molts dels quals entitats bancàries. I sense denúncia no es pot iniciar el procés judicial de desallotjament d’aquestes màfies.

I per això hem presentat aquestes mesures, per donar resposta a les necessitats dels veïns. Si és el camí correcte, els ciutadans de Lleida ho decidiran a les eleccions del 2019. Nosaltres continuarem fent política municipal per a Lleida i des de Lleida.

Per a això vam ser elegits regidors, i per a això seguim sent-ho.