La clàusula de l'arrodoniment a l'alça: 'ús bancari' abusiu

Durant anys s’han anat establint una sèrie d’usos bancaris que venien predeterminats als contractes de préstec i que en cap cas no podien ser objecte de negociació prèvia. Les parts del contracte ni tan sols qüestionaven aquests usos, per la qual cosa es prefixaven, i se n’han anat patint els efectes calladament. Tant en directives comunitàries com en normativa interna estatal, podia percebre’s el caràcter abusiu de molts d’aquests usos bancaris, però els jutjats i tribunals no van poder establir jurisprudència sobre aquests fins que els consumidors afectats es van atrevir a interposar accions judicials. Un d’aquests usos bancaris el constitueix la denominada clàusula de l’arrodoniment a l’alça. Aquesta clàusula ha estat declarada abusiva pel TS. Aquesta comporta que el tipus d’interès aplicat en hipoteques d’interès variable s’arrodoneixi a l’alça amb la finalitat que el resultat sigui un punt sencer, mig punt o un quart de punt, la qual cosa, evidentment, comporta un perjudici per al consumidor. A tall d’exemple, si després d’efectuar la suma de l’Euríbor més el tipus d’interès pactat resultés a aplicar un interès del 2,578% partint de l’esmentada clàusula d’arrodoniment a l’alça, l’interès acaba incrementant-se al 2,750%, i beneficiari, amb això, exclusivament l’entitat financera. La finalitat d’aquesta és que el banc pugui fer més senzillament el càlcul de les quotes que el prestatari ha de pagar. Aquesta clàusula pot tenir importants conseqüències que perjudiquen el prestatari al llarg de la vida del contracte, ja que amb la incorporació d’aquesta resulta que aquest acaba pagant més interessos dels que hauria de pagar. El TS en diverses sentències que es van dictar a partir del 2010 va declarar la seua nul·litat per “tractar-se d’estipulacions no negociades individualment que, en contra de les exigències de bona fe, causaven, en perjudici del consumidor, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que es derivin del contracte”.

Per a l’Alt Tribunal, aquesta clàusula ha de sotmetre’s a la Llei de Condicions Generals de Contractació i, per tant, ha d’estar subjecta al control d’incorporació, ja que provoca un desequilibri important entre les prestacions de les parts del contracte de préstec (banc-consumidor). Com a resultat de l’esmentada clàusula la posició del banc és més forta, ja que rep ingressos sense cap contraprestació per la seua part, davant la posició del prestatari, que es veu debilitat, ja que acaba pagant en excés i sense rebre res a canvi. Així, resultaria més equilibrat que per efectuar aquest càlcul estigués previst un arrodoniment a la fracció decimal més pròxima, ja que l’efecte seria el repartiment entre el banc i el client del possible arrodoniment (ja fos a l’alça o a la baixa, depenent de les circumstàncies concurrents).

Vista la situació referida, i en el cas que vostè es vegi afectat per aquesta clàusula d’arrodoniment a l’alça, li recomanem que acudeixi a un advocat hipotecari que pugui assessorar-lo adequadament i defensi els seus drets.