Amb les coses de menjar no s'hi juga

Lleida és la capital agroalimentària de Catalunya. I ho és gràcies a la nostra indústria fructícola i la nostra cabanya porcina, que ens converteix en referent nacional d’un sector que genera riquesa i ocupació i ens posiciona com una de les províncies més competitives d’Espanya. De les 6.000 explotacions porcines –amb 8,7 milions de caps– que operen a Catalunya, 2.800 –amb 4,8 milions de caps– són a Lleida. Ni més ni menys que el 55 per cent del total de la carn de porc produïda a Catalunya surt de la nostra província. A tot Espanya, el sector factura 4.500 milions d’euros.

Aquesta riquesa, lamentablement, està en perill. I ho està per diversos motius, alguns dels quals només solucionables gràcies a una decidida actuació dels poders públics. A la nostra mà, en la dels que ens dediquem a aquest servei públic que és la política, està activar plans d’ajuda als productors, facilitar l’obtenció de permisos per a ampliació i creació de granges agilitzant i simplificant la tramitació administrativa, articular sistemes sostenibles de gestió i tractament de dejeccions ramaderes i posar els recursos públics al servei de la promoció dels productes que elaboren les diferents empreses agroalimentàries que operen al territori.

Tot això, i no és poc, és el que els servidors públics podem fer per un sector competitiu i potent que transforma en proteïnes animals aptes per al consum humà el treball dels nostres agricultors i ramaders. Les explotacions porcines són a Lleida una peça clau de l’estructura econòmica i, sense aquestes, no existirien ni les plantes de productes carnis que operen a la província, ni bona part de les fàbriques de pinsos i les explotacions agràries aquí instal·lades, ni tampoc moltes de les empreses de serveis que mantenen Lleida des de fa anys com la província catalana amb menys atur.

Tota aquesta formidable carcassa productiva que és l’agroindústria porcina lleidatana es veu obligada des de fa anys a lluitar contra les dificultats derivades dels baixos preus, el constant increment del preu dels carburants i altres matèries primeres i les necessitats d’inversió derivades de la implantació d’unes severes –però d’altra banda imprescindibles per garantir la qualitat del producte acabat– normes que garanteixen el benestar dels animals i la sostenibilitat de les explotacions.

S’assumeixen perquè tots sabem que amb les coses de menjar no s’hi juga i que l’excel·lència s’assoleix només amb esforç, convicció i capacitat per treballar de la millor manera possible i permetre que el millor producte arribi a les prestatgeries dels nostres comerços al millor preu i en les millors condicions. Per a tot això treballen els nostres productors i treballem, també, els servidors públics.

Per això, com a diputada per Lleida i presidenta de la Comissió d’Agricultura del Parlament, vaig impulsar mocions i mesures en favor d’un sector que és referent internacional en sostenibilitat, benestar animal i responsabilitat social.

Així, avui, aquí i gràcies a l’espai que aquest diari em brinda, vull mostrar el meu suport a uns professionals capaços, compromesos i valents que cada dia lluiten per crear riquesa i que s’han vist injustament atacats per individus que s’autodenominen periodistes i s’atreveixen a posar en perill el pa de moltes famílies, les il·lusions i l’esforç de moltes empreses i la riquesa de la qual, directament o indirectament, vivim tots a Lleida i altres províncies espanyoles en què el porcí és peça clau del sistema productiu.

Sé molt bé el mal que pot fer a una empresa una persona particular o un sector sencer –com és el cas– un producte audiovisual que es presenta i empaqueta com a informació veraç però no és més que un pamflet elaborat amb finalitats espúries. Jordi Évole pot explicar el que li sembli i fer-ho en prime time, però no podem permetre que els seus relats partidistes i malintencionats entelin la realitat: la legislació més exigent del món en matèria de benestar animal i seguretat alimentària és la que regeix a Espanya, un país que –ja hora és de dir-ho– va ser el primer de la Unió Europea a implementar-la.

Amb les coses de menjar no s’hi juga i això ho saben bé els nostres productors. Ara, el que fa falta és que ho entenguin també alguns que, qui sap amb quins objectius i complint quines ordres, expliquen les coses no com són, sinó com els interessa.

Jo, per la meua part, continuaré fent el que sempre he fet: defensar un sector clau per a la nostra economia i posar en relleu davant de qui sigui i on convingui uns productes de qualitat suprema que honren qui els elabora, ens alimenten a tots i fan que els lleidatans ens hàgim de sentir particularment orgullosos. Jo continuo gaudint del Porc de Lleida. I això, mal que els pesi a alguns, és el que hem de fer tots.