L'alta traïció separatista

L’ordre de processament del Jutge Llarena revela que el sobiranisme tenia un pla premeditat per a la independència en el qual no s’excloïen actes violents en la fase final. Els informes confiscats al Govern català per la Guàrdia Civil, gràcies a l’Article 155, han permès al Jutge construir un relat que revela una trama sustentada en les Institucions, els mitjans de comunicació i l’agitació de carrer a través de l’ANC, Òmnium i els CDR.

El Pla arrenca l’octubre del 2012 amb la firma de l’Acord per la Transició Nacional entre Mas, escollit pel 3 per cent, i Junqueras. El disseny incloïa la creació per la via dels fets d’una legalitat impostada que substituís l’existent. Es tractava de provocar la confrontació i generar la reacció del Govern Central per concitar suports internacionals. El Referèndum de l’1-O i l’assetjament del 20-S a la Guàrdia Civil durant el registre de la Conselleria d’Economia –en el qual van ser sostretes armes dels Jeeps per la turba– formaven part del guió al costat dels 315 actes violents d’aquells dies que ha acreditat, davant del Jutge, la Guàrdia Civil.

Des d’aleshores, els esdeveniments reforcen les tesis del Jutge Llarena. Els talls de vies i carreteres i la violència al carrer revelen l’autèntica faç del pacifisme i els somriures. Per si fos poc; es proposen candidats imputats, presos o escapats en un intent de prolongar la confrontació amb l’Estat que revela la incapacitat de la majoria separatista per convertir-se en majoria de govern. Dividits i enfrontats en una lluita caïnita pel Poder, Convergència –i les seues contínues metamorfosis– i Esquerra Republicana ens condemnen als catalans a ballar el mambo de la CUP.

El que més sorprèn de l’agònic desenllaç del Prucés és la ingenuïtat, la ignorància i el cinisme dels seus protagonistes. No s’estaven enfrontant a un Govern Central que creien poder acoquinar. S’enfrontaven a tot un Estat, que és molt més.

És el Poder Judicial, que no s’atura davant dels casos de corrupció del mateix partit de Govern. A Espanya, a Andalusia o a Catalunya. Són les Institucions com la Monarquia Parlamentària, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. És la Constitució i l’Estatut, sense els quals els sediciosos no haurien arribat a ser Autoritats. Són els ciutadans i és Europa.

Efectivament; la Unió Europea és un projecte que naix el 1955 per superar dos atroces Guerres Mundials provocades per nacionalismes exacerbats, que està constituïda per 27 Estats que cedeixen sobirania al projecte comú. La moneda, la defensa i la PAC regeixen en tots els Estats. La UE és un espai compartit de llibertat, seguretat i justícia i la lliure circulació de les persones obliga els diferents Estats a dotar-se d’instruments jurídics comuns. I la millor prova d’això és que l’Euroordre d’un jutge espanyol s’aplica en territori alemany.

De veritat es creien aquests salvapàtries, que l’únic que han aconseguit és dividir com mai la societat catalana i que s’hagin escapat d’octubre a desembre 31.400 MEUR en dipòsits, que la Unió Europea donaria suport a un projecte contra un Estat plenament homologat com Espanya que, a més, podria encomanar-se a la resta d’Europa i només és recolzat per l’extrema dreta xenòfoba i l’extrema esquerra euròfoba?

Els líders separatistes mai no han pagat per res. Ara no és així: nou dirigents estan presos, sis escapats i Puigdemont, que com Dencàs el 34 va ser el primer a escapar-se, ja no tornarà al seu premonitori Waterloo. En aplicació de l’Article 37 de la Carta Magna d’Alemanya –idèntic al 155 de la Constitució Espanyola– serà extradit per Alta Traïció. Després de la fallida investidura de Turull, el rellotge per a noves eleccions ja corre, la qual cosa ha de facilitar l’elecció d’un Govern. No fer-ho, polititzar la justícia per salvar-se’n i desconnectar de la legalitat d’Espanya, d’Europa i de la realitat és també una traïció.

Els governs han d’atendre la gent. Per això el de Rajoy, en consideració a les demandes dels pensionistes, pot incloure en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2018 gràcies a la creació d’ocupació importants millores a les pensions, que pujaran entre l’1 i el 4 per cent.

A Lleida, beneficiaran més de 98.000 jubilats i per a un pensionista que guanyi 700 euros al mes suposarà una millora d’uns 300 euros a l’any. Presentar mocions als Ajuntaments per apujar les pensions i votar-hi en contra oposant-se als PGE el 2018 no només és un exercici de cinisme. És, també, Alta Traïció.