La paga extra

Dijous al matí es podia haver aprovat al Parlament la devolució de la paga extra pendent als funcionaris catalans des del desembre del 2012. Però no va ser així. En els últims minuts els independentistes van decidir retirar aquest punt present en l’ordre del dia previst. Novament els interessos partidistes van prevaler i els funcionaris es van quedar penjats. El processisme intenta donar petites dosis de soma cada pocs dies. Aldous Huxley va inventar el consum d’aquesta substància per a Un món Feliç: “There is always soma, delicious soma, half a gramme for a half-holiday, a gramme for a week-end, two grammes for a trip to the gorgeous East, three for a dark eternity on the moon.”

Un dia convoquen un Ple i després el desconvoquen. Un altre diuen que vindrà algú per ser investit i reben un cop de porta dels seus socis. El dia en què a Catalunya podien haver aprovat el retorn de la paga extra que es va retallar als funcionaris, com ja van aconseguir a la resta de comunitats, es va ajornar amb arguments embolicats i una miqueta del soma orwel·lià.

Què passa al Parlament de Catalunya? Per què fa cent dies que hi ha un bloqueig? Si no saben què fer ho haurien de reconèixer com després escriuen als seus llibres els que van ser al Govern revelant les veritats. Per què no ho fan quan s’està a temps? El que succeeix és que no tenen ni estratègia, ni rumb ni projecte, i això és dolent per a tothom. El dia en què es podia tornar la paga als treballadors públics van decidir continuar tensant les relacions amb Espanya. Reconèixer que es pot pagar el que es deu sense ser-hi Puigdemont al capdavant els generava un problema.

En els últims temps la demagògia nacionalista ha estat utilitzada com a equivalent literari al soma. Sense la ficció distòpica setmanal la realitat seria incòmoda per als que han venut fum a posta. Necessiten administrar el seu soma diàriament per alleujar els sentiments malenconiosos que tant han encoratjat. Per què no prioritzen tornar a fer política pensant a solucionar els problemes i no a crear-los? Dir les veritats pot doldre, però és necessari si es lidera amb responsabilitat. Ara més que mai s’hauria de tornar a fer política efectiva, realista i conciliadora.