Una nova presa de pèl

En una constant estratègia de provocar una i altra vegada la legalitat de l’Estat, sigui quina sigui la finalitat última, sigui per guanyar temps i apurar el termini legal que afortunadament ja corre rabent cap al 22 de maig o sigui per buscar els titulars sucosos en els editorials de la premsa estrangera notablement desinformada del que succeeix a Espanya, el president del Parlament ha convocat un nou Ple d’investidura amb un candidat que sap perfectament que no reuneix les condicions per ser President de la Generalitat.

Des de fa diverses setmanes s’està insistint des de l’imaginari independentista que la gran novetat que s’ha produït en la fugida cap endavant és una resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que pel que sembla connecta directament amb la declaració de París de 1948, i en què s’afirma que aquest Comitè ha resolt concedir al diputat Jordi Sànchez la mesura cautelar consistent a obligar a tots els poders de l’Estat perquè s’habilitin els mecanismes necessaris perquè el diputat pugui sotmetre’s al debat d’investidura. Però aquestes afirmacions són rotundament falses. Cert és que Sànchez, a través dels seus representants, es va dirigir a aquest organisme el 21 de març passat, que tramità aquesta comunicació –d’acord amb el seu Reglament– i que dos dies més tard va respondre que, fruit del tràmit iniciat se li assignava un número de registre, se li comunicava a l’Estat per si aquest considera que ha d’adoptar alguna mesura, sense que això suposi cap judici sobre el fons de la comunicació. Per tant, en cap cas el comitè d’experts no ha establert cap mesura cautelar sobre Sànchez per molt que aquesta idea es repeteixi una i mil vegades, per la senzilla raó que les seves resolucions no vinculen la Justícia de cap país representat a l’ONU.

Esgrimir aquest assumpte només des del vessant del separatisme, fent creure a l’opinió pública que els vigilants dels drets humans al món han posat el crit al cel per la situació d’un pres preventiu, és equivalent a donar publicitat a la resolució del tribunal alemany sobre Puigdemont ocultant que el text de la seva decisió judicial indica que a España no hi ha persecució política contra ningú.

El Ple d’avui només persegueix que les institucions democràtiques espanyoles tornin a reaccionar davant una situació que novament només busca el bloqueig i la tensió de cara a la manifestació prevista per a diumenge. Tan complicat és, després de tres mesos i mig de les darreres eleccions, que es faci una proposta seriosa amb un candidat que no tingui qüestions pendents amb la justícia? Amb aquestes martingales, tot fa pensar que els independentistes són els primers interessats que l’article 155 s’allargui en el temps, i sinó que ho preguntin als alcaldes que han cobrat 1.100 milions que la Generalitat tenia pendents.