Cèl·lules i bacteris

Les cèl·lules són la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. El treball de les cèl·lules humanes és divers. Algunes amb característiques estructurals similars es reuneixen, com peces d’un trencaclosques, i formen teixits especialitzats en una o més funcions, però d’altres tenen una única funció especialitzada.

A l’interior de les cèl·lules tenen lloc nombroses reaccions químiques que els permeten créixer, produir energia i eliminar residus. La cèl·lula obté energia a partir dels seus aliments i elimina les substàncies que no necessita. Respon als canvis que es donen a l’ambient i pot reproduir-se dividint-se i formant cèl·lules filles.

Els bacteris són els organismes més abundants del planeta. Són ubics, es troben en tots els hàbitats terrestres i aquàtics, alguns fins i tot poden sobreviure en les condicions extremes de l’espai exterior. Poden provocar malalties, fermentacions o putrefacció en els éssers vius o matèries orgàniques. S’ha calculat que un humà té prop de trenta-set bilions de cèl·lules corpòries i per cadascuna hi ha prop d’1,3 bacteris, és a dir, quaranta-vuit bilions.

Encara que l’efecte protector del sistema immunològic fa que la gran majoria d’aquests bacteris sigui inofensiu o fins i tot beneficiós, alguns bacteris patògens poden causar malalties infeccioses, que fins i tot poden arribar a mortals.

En l’àmbit empresarial, les cèl·lules i els bacteris també juguen el seu paper. Com sabem, les organitzacions són estructures socials dissenyades per aconseguir determinats objectius de la mà de les persones. Les organitzacions estan compostes per subsistemes interrelacionats que compleixen funcions especialitzades. Les nostres organitzacions compten amb les seues pròpies cèl·lules que compleixen les seues funcions soles o en col·laboració i/o coordinació amb d’altres. Estructures que han de buscar el rendiment necessari per ser eficaces. Que necessiten comptar amb una xarxa de recursos humans, tecnològics, econòmics o d’equipament i infraestructures. I no s’ha d’oblidar que moltes vegades les organitzacions més sòlides són les més senzilles.

La paraula organització és d’origen grec organon, que significa òrgan o allò amb què es treballa. Les cèl·lules de la nostra organització treballen per produir energia, per aportar al mercat els productes o serveis necessaris.

Per això han de ser capaços d’ajustar-se a la demanda existent en cada moment. Però en aquests òrgans no només trobem cèl·lules, també hi ha bacteris, bons i dolents. Alguns d’aquests són capaços de catalitzar i impulsar l’organització per la qual cosa lluny de ser perjudicials són amigables i molt beneficiosos.

D’altres, tanmateix, són tòxics i totalment perjudicials per a l’organització. Actuen com un autèntic virus i la seua presència ens conduirà sense cap mena de dubte al fracàs.

El líder ha de protegir les seues cèl·lules d’aquests perillosos bacteris. Ha de combatre’ls amb els hàbits i protocols interns adequats, i fins i tot en ocasions prenent mesures més dràstiques mitjançant el subministrament d’antibiòtics.

Decisions que atallin de soca-rel el problema, que aturin els processos infecciosos i que els permetin immunitzar els seus equips i la seua organització per assolir les finalitats establertes.

Com bé va dir el gran Peter Drucker, el missatge és clar: “La millor estructura no garantirà els resultats ni el rendiment. Però l’estructura equivocada és una garantia de fracàs.” Per això, estimat líder, toca mantenir-se alerta davant de l’atac dels bacteris nocius.