Puigdemont i els molins

Diumenge passat TV3 va emetre una còmoda entrevista a un Carles Puigdemont molt allunyat de la realitat. Va parlar com de costum d’allò que vol “el poble català”. Es troba còmode apropiant-se el que vol tothom, confonent que els seus desitjos d’erigir-se en el representant no és el que desitja tothom. Si alguna cosa van deixar clar les últimes eleccions és que la majoria de catalans vol deixar enrere el procés. Puigdemont continua sense adonar-se que ell no és part de la solució, i el més preocupant, ell és el causant que seguim sense govern. Vam veure un home que sap que no compta amb la confiança del seu partit ni amb l’estima dels seus antics socis. El llenguatge no verbal de l’entrevista va ser molt eloqüent.

Mentre explicava els múltiples suports internacionals i les ingents cartes de suport internacional que rep diàriament, evocava Don Quixot quan confonia els molins amb gegants, aquell enginyós gentilhome que estava convençut de la veracitat de les històries de cavalleria. Miri vostra mercè, que aquells que allà s’hi assemblen no són gegants, són molins de vent plens d’assumptes que a Catalunya cal abordar i que per a això és necessari tornar a la legalitat democràtica, a restablir la normalitat institucional i que d’una vegada obrim el Parlament perquè els seus diputats puguin exercir els seus càrrecs de representació de tot el conjunt de catalans. És urgent que es puguin debatre els problemes que tanta desídia han ocasionat.

És incomprensible que es reuneixin els diputats de la llista de Puigdemont a Berlín per concloure que continuen sense prendre cap decisió, que treballen sense presses i que demostren generositat. En fi, un treball estèril com el del President Torrent, que va comparèixer a Ginebra després de buscar unes complicitats que tampoc no va aconseguir. Com en altres ocasions ningú allà rellevant el va rebre i ni tan sols no van acudir a la cita els mitjans de comunicació internacionals. TV3 sí, esclar. I és que el nostre famós gentilhome insistia que eren gegants en lloc de molins i es creia que era un heroi recorrent terres fantàstiques a la recerca de proeses. La imaginació del procés és incansable. Quan deixaran de pensar a mantenir els seus càrrecs i s’ocuparan del que és mundà?