El secret del teu èxit

Et seré molt franc. Tindràs èxit com a líder si saps escoltar. Sens dubte, existeixen moltes més coses que pots fer, que et potenciaran com a líder: somriure, ser honest, ser tolerant, donar exemple, etc. Però si ens hem de quedar amb només una cosa, no ho dubtis: saber escoltar.

I per què creus que és tan important? Doncs perquè poca gent sap escoltar bé i, quan trobes una persona que sí que ho fa, ja no vols separar-te’n i, sens dubte, reconeixes els seus dots de lideratge.

Saber escoltar no és només mirar l’altra persona sense parlar. Això és necessari, però no suficient. Saber escoltar implica molt d’autocontrol per part de qui ho fa.

En primer lloc, té una finalitat en la ment. I la finalitat consisteix, bàsicament, a autoimposar-se no pensar en un mateix mitjançant el diàleg interior, i dedicar tota la capacitat d’atenció cap a l’altre/l’altra. L’important és l’altre, no un mateix.

Això, que sembla fàcil quan s’escriu, no ho és tant a la pràctica, sobretot per a algunes persones concretes. Jo he constatat, durant la meua vida professional, que hi ha personalitats que no volen o no saben fer-ho sota cap concepte. El seu cervell i el seu temps són “per a ells”. No poden deixar de pensar o parlar-se a si mateixos. Els és totalment impossible subordinar-se, ni tan sols durant escassos instants, als altres. Viuen en el seu Jo de manera permanent.

Doncs bé, els altres “ho capten” i mai no permeten que ell/ella entri en les seues vides d’alguna forma que no sigui la superficial o protocol·lària. Ja que no “sembren”, acaben per no “recollir”. Els altres els tracten amb la seua mateixa medicina. Els altres no els accepten com a líders, perquè són incapaços de pensar en el bé del grup.

Un líder acceptat és aquell/ella que es nota que pensa en el bé del grup. I, per fer-ho, cal escoltar els altres sí o sí.

En segon lloc, fa preguntes que tenen a veure amb l’argumentació de l’altre. Busca aclariments. Vol comprendre l’altre de la millor manera possible. Segueix l’altre. No té un guió prefixat. No busca aconseguir res propi; a excepció, és clar, de conèixer millor l’altre.

Aquestes preguntes són, de vegades, formulades verbalment procurant no interrompre l’altre. I, moltes vegades més, utilitzant el llenguatge no verbal: mirada, assentiment amb el cap a les afirmacions de l’altre, acompanyament postural, amb el somriure que assenteixi sense pronunciar soroll de paraules.

Aquesta predisposició del líder a tenir una finalitat en la ment i a fer preguntes no s’assembla en res al gargot que executen alguns/es pretenent fer passar gat per llebre. Pretenent que mirar l’altre sense pronunciar cap paraula, però pensant sempre en els interessos d’un mateix mitjançant el diàleg intern és escoltar. Dedicant el nostre pensament a l’únic que ens importa: nosaltres mateixos, això sí, posant cara de pòquer i dirigint la mirada a l’altre/a. Que això portarà l’altre a acceptar-nos a nosaltres com a líders.

Doncs van errats. El radar emocional dels altres ho capta tot. Si no estem disposats a escoltar de veritat, amb cos i ment, no serem acceptats com a líders.