Els orígens de l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega

Cal situar-nos en plena eufòria il·lustrada del segle XVIII per entendre un esdeveniment que marcarà l’evolució de les arts plàstiques a Catalunya. Va ésser el moment en què els tallers dels pintors, on els deixebles aprenien la pràctica de llur ofici, foren substituïts per escoles públiques patrocinades per personalitats amb consciència col·lectiva. L’Escola de Llotja de Barcelona fou fundada el 1775 per la Junta de Comerç de la ciutat. Aquest fet tindria un fenomen paral·lel dos anys més tard a Tàrrega, amb la fundació d’una Escuela Publica de Dibuxo. La contemporaneïtat d’aquests dos fets ens palesa la seva importància. El 26 d’octubre de 1777, la primera Junta Pública General de la Sociedad de Amigos del País de Tàrrega, reunida a l’ajuntament, va programar la creació d’una escola de dibuix “para vencer la rudeza de los niños”, tot impartint de bon començament classes de dibuix de rams de flors i fruites, que va ser instal·lada en uns salons baixos de la carretera Reial de Madrid a Barcelona. Els components de la Sociedad eren homes il·lustrats que subvencionaven iniciatives pedagògiques com aquesta: “El diseño se figura como necesario en la clase de Artes y Oficios, pues sin él, en la mayor parte de estas profesiones, no se pueden sacar las obras proporcionadas y correctas, ya sea imitando, o inventando.” En celebrar-se el primer aniversari de l’Escola de Dibuix s’exposaren a l’ajuntament els treballs dels alumnes. “En el citado día, y en el antecedente, puso a la vista del público en el Salón de las Casas del Ayuntamiento las piezas más acabadas de los Discípulos de la Escuela de Dibujo, así de diversas flores y adornos de talla, como de figuras del cuerpo humano, dibujadas en distintas acciones, cuyo primor manifestaba la aplicación y acelerado aprovechamiento de aquellos Alumnos.” En el discurs del soci distingit i batlle de la Vila, Antonio Muñiz, s’entreveu l’optimisme i entusiasme per la trajectòria de l’ Escola: “Esta es la primera cosecha de vuestros sudores, recogida en el deleitoso campo del dibujo...” Juntament amb l’Escola de Dibuix “donde algunos discípulos copian e imitan ya con la mayor perfección cualquiera figura de cuerpo entero en la acción que se les presente”, la Societat va promoure altres escoles patriòtiques d’arts tradicionals i oficis artístics.

L’ensenyament de l’Escola de Dibuix va crear l’ambient adient per a la formació d’una generació d’artistes que, més enllà de la voluntat formativa de les arts plàstiques, va desenvolupar una pràctica en contra del clos geogràfic i contemporània a l’evolució de la pintura catalana.

El primer nucli d’artistes plàstics correspon als nascuts a l’entorn de la dècada del 1860, en el qual destaquen el pintor Ramon Alsina i Amils, els escultors Antoni Alsina i Amils i Joan Viladot i Fernández, i la polifacètica figura del Mestre Güell. Ara l’Escola va camí dels 250 anys d’existència, i ho recorda consolidant el present amb el passat i pel camí la docència ha anat paral·lela a la trajectòria d’un estol de professors amb personalitat pròpia en la seva condició d’artistes.