Oportunitats perdudes

Nuccio Ordine, professor de literatura italiana, al seu últim llibre afirma que la grandesa dels pobles es mesura per la cultura que tenen. El seu assaig és una meravella que mostra la passió de qui està convençut que llegint els clàssics s’aprèn moltíssim. Ja el seu anterior llibre, La utilidad de lo inútil (2013), va ser una autèntica joia. I entre moltes de les reflexions que ens regala l’estil cuidat d’Ordine, potser la millor sigui la d’aprofitar el temps a l’estil de l’emblemàtic poema de Costantino Cavafis, Ítaca, per ser una de les lliçons fonamentals de la vida. I aquesta sensació flotava dijous al Parlament quan, a petició de les universitats, es va haver d’aprovar de forma urgent una moratòria de quatre anys per a una llei que diu que els alumnes que van començar els seus estudis universitaris el curs 14-15 haurien de tenir el nivell B2 de llengües estrangeres. Com que molts d’aquests alumnes que finalitzen els estudis no tenen el certificat exigit, el Parlament es va veure obligat a reconèixer que una de les oportunitats del present, el domini de l’anglès, s’ha descuidat. El govern nacionalista va posar una data i, arribat el moment, ha hagut de sol·licitar quatre anys més perquè molts alumnes no podrien finalitzar els seus estudis universitaris. Era això el que anomenaven un model educatiu d’èxit? La fluixesa ve per inèrcia d’abans de l’etapa universitària. L’informe del Departament d’Ensenyament, L’avaluació de quart d’ESO 2017, constata que més del 56% dels alumnes de quart d’ESO realitzen 4 o més faltes d’ortografia si escriuen en castellà i més del 62% quan ho fan en català. És impactant. El mateix document constata que més del 30% d’aquests alumnes catalans té un nivell baix o mitjà-baix de la tercera llengua. Segons la meua opinió és urgent apostar perquè totes les escoles públiques siguin innovadores, de qualitat i trilingües, on l’anglès sigui llengua vehicular, on s’ensenyi en anglès, no anglès, que també. Formar en català, espanyol i anglès seria bo per al futur de Catalunya. Invertir en educació, com segur que hi estaria d’acord el professor Ordine, és invertir en un bon futur per a tothom. Ho pensarien també els clàssics per a la vida, que de cultura en sabien una eternitat.