Tara genètica

Durant el Ple d’investidura em vaig assabentar del petit sot que tinc a la meua cadena de l’ADN. El President Torra creu que un error genètic és el que ocasiona que diversos milions de catalans ens hàgim convertit en bèsties, de fenotips diferents, des de carronyaires fins a escurçons i fins i tot hienes. Unes adenines i unes guanines mal situades en aquesta complexa doble hèlix ens han convertit a molts catalans en bèsties amb forma humana. I a més, segons ell, som unes bèsties tan canviades que vivim a Catalunya desconeixent-ho tot, la cultura, les tradicions i la seua història. El proverbi li recordarà la prudència dels silencis i l’esclavitud d’algunes paraules. I és que sempre he dit que era urgent formar govern d’una vegada, i que per a això el més important no era qui era el President, sinó què pensava fer.

Però ara una vegada llegits alguns dels molts articles que durant anys ha publicat Quim Torra en els quals insulta, menysprea i exclou molts de nosaltres, ja no tinc tan clar si el qui era fútil. Ningú en una democràcia no faria President un fanàtic que hagués escrit aquestes mateixes frases contra alguna ètnia, gènere o orientació sexual. Però com que els insults anaven dirigits cap als que estem orgullosos de ser catalans, espanyols i europeus, doncs no passa res. I si inspirem fondo per obviar tot això, el més preocupant és escoltar què pensa fer en els primers mesos.

El començament ha estat tenir un President que mai no hauria aguantat una campanya electoral com a candidat i que diu que no és el legítim. I que la seua primera acció va ser anar a rendir homenatge a Puigdemont. I la seua gran proposta és la d’obrir un altre xiringuito polític a l’exterior per fer un Consell de la seua República imaginària en la qual acabaran lucrant-se els de sempre. En fi, que si alguns pensaven, com jo, que gairebé sis mesos haurien d’haver donat per trobar un punt de fuga que aconseguís restablir l’autogovern, prioritzar un pla per al retorn d’empreses i abaixar el nivell de confrontació, doncs res de res.

Potser aspirar a trobar solucions efectives sigui un símptoma de la tara genètica que patim molts catalans i que només es cura amb diàleg centrat en el que uneix, mai en el que separa.