Decisions que marquen

Després d’alguns anys d’investigació a més de cent líders d’èxit, amb un model dissenyat a la universitat de Harvard constatem la importància dels seus processos de presa de decisions. El model mesura el lideratge directiu en quatre àmbits: personal, interpersonal, presa de decisions o cognitiu i ètic. El nivell de lideratge s’obté calculant la mitjana entre els 4, de manera que tots tenen el mateix pes, la mateixa importància. Tanmateix, a l’aprofundir en cada un d’aquests, comprenem que en el pla cognitiu, el que guia el procés per a la presa de decisions de cada líder, es troben ubicats els altres tres.

Quan prenem decisions, entren en joc els nostres valors (àmbit ètic), la nostra identitat (àmbit personal) i el nostre coneixement dels altres (àmbit interpersonal). Prendre decisions és una gran responsabilitat. Quan tries una opció, renuncies a una altra. I això determina un curs d’acció que pot comportar esdeveniments successius.

És a dir, que una elecció no està aïllada, sinó que comportarà altres eleccions posteriors, que aniran traçant una direcció. Prenem decisions cada dia i algunes són determinants, ja que són eleccions que marquen el nostre destí. Així que els donarem alguns consells perquè aquestes decisions siguin al més precises possible.

Un primer consell ve dictat pel sentit comú: mai prendre decisions transcendentals quan ens trobem esgotats, cansats o sense haver dormit bé. Mantenir-se despert més de 22 hores, per exemple, és equivalent a una taxa d’alcohol de 0,08 mg a la sang. Mai hem d’oblidar que el nostre estat físic afecta la nostra capacitat intel·lectual.

La claredat de la ment facilita les bones decisions. Igual que els atletes, concentrats en els moments decisius de la competició, els directius han de conrear la claredat mental per millorar la seua presa de decisions. L’ideal seria poder ajornar cada decisió o meditar-la uns dies abans d’adoptar-la. Desgraciadament, en la majoria dels casos el que més ens falta és el temps. Decidir bé i decidir ràpid no és possible si abans no hem pres certa distància, si no hem imaginat com seria el nostre món després d’una decisió diferent i hem comparat una visió amb una altra. Per això, és útil aprendre a pensar sistemàticament, ja que ens fa més imparcials.

Això significa que per a cada decisió, sigui personal o professional, hem de ser objectius, i a banda de guiar-nos per la intuïció, analitzar-la també de forma racional. És a dir, identificar el problema (cursar un màster), identificar els criteris de decisió (cost, proximitat, prestigi, aplicació pràctica), sospesar-los (el cost és més important per a mi que la proximitat), buscar un procés que generi alternatives (un portal de màsters), avaluar cada alternativa (diferents escoles) i triar la millor opció (matricular-se). Una d’aquestes males jugades, i una de les més comunes, que ens passa el nostre propi pensament i que, inevitablement, afecta la nostra capacitat de decisió, és la por al fracàs.

És una de les pitjors pors, ja que ens paralitza. Fa que pensem en el pitjor resultat i no actuem. És el que permet acomodar-se, resignar-se, adaptar-se a una situació que no és satisfactòria.

La nostra ment presenta una altra tendència habitual: la d’interpretar una situació actual amb l’ajuda d’exemples semblants que ens proporciona la nostra experiència. De manera que, a l’hora de decidir, convé reflexionar sobre com ens condicionen les nostres decisions anteriors, l’educació que hem rebut o l’experiència adquirida, i quina seria la nostra decisió si aquestes influències no existissin. Com va dir Albert Einstein: “La ment és com un paracaigudes, només funciona si s’obre.”