Carta oberta a Josep Bargalló

Finalment s’ha confirmat que vostè serà el nou conseller d’Ensenyament del govern de la Generalitat. Abans que cap altra cosa, esperem de la seva imminent acció la defensa del professorat d’aquest país, criminalitzat en uns casos per denúncies de persones particulars davant la justícia per haver desenvolupat la funció docent i, en d’altres, pels efectes de l’aplicació del 155, com és el cas dels 500 docents als quals es referia fa pocs dies Enric Millo. També esperem de vostè que pugui i vulgui reconciliar el Departament d’Ensenyament amb el professorat i amb l’educació pública. La relació entre tots dos s’ha deteriorat en gran mesura com a mínim de la darrera dècada ençà. Primerament, per la LEC, des d’abans de ser aprovada l’estiu del 2009; concretament des de l’aparició de les Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya de l’exconseller Maragall. Aquesta llei i el seu desplegament han resultat nefastos al nostre entendre, per diversos motius. En primer lloc, per haver introduït el concepte de Servei d’Educació de Catalunya, amb què posen en el mateix sac l’escola pública i l’escola privada concertada. Sap de sobres, vostè també, que en el seu origen l’escola concertada es va concebre per arribar a prestar servei allà on no podia arribar la pública. Aquesta concepció inicial s’ha pervertit i se n’ha capgirat el sentit fruit de la norma legal vigent. Un exemple d’això que diem el tenim aquest mateix curs: hem vist com l’oferta inicial de grups de P3 disminuïa en 48 grups a l’escola pública mentre l’increment és de 26 grups a la concertada. Com vostè sap, l’escola pública és l’única que pot deixar enrere un dels problemes més grans de l’educació del país: la segregació escolar. D’altra banda, el Departament ha esdevingut decisiu en la selecció de les Direccions i aquestes, cada vegada són més decisives en la selecció del professorat. En conseqüència, la famosa autonomia de centre que preconitza la LEC cada vegada fa més impracticable la gestió democràtica: la Direcció fa el que li diu el Departament i el professorat fa allò que li diu la Direcció.

Reconciliar-se amb el professorat passa també per revertir les retallades patides del 2010 ençà. Les salarials, pendent encara de devolució el deute reconegut pel Parlament que l’Administració té amb els seus empleats –pagues de 2013 i 2014–. El primer estadi, allargat fins als nou anys per assolir-lo. Els terços de jornada que precaritzen els sous i fan perdre hores de dedicació als centres. L’horari lectiu: tingueu present que resta pendent el compliment de l’acord de 31 de gener de 2017 pel qual cal fer efectiu el retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades: 23 hores a Primària i 18 hores a Secundària. I potser el més gruixut de tot: un 32% d’interinatge, sense comptar-hi el personal substitut. Les properes oposicions no poden resultar un ERO encobert. Reclamem l’accés diferenciat per al professorat interí. És del tot ineficaç i resulta molt injust malbaratar la formació i l’experiència de més de 20.000 docents que ja formen part del sistema educatiu català.

Esperem de vostè que treballi per un finançament digne que permeti recuperar els 7.000 docents que calen per tornar a la mateixa capacitat de servei que l’ensenyament públic tenia el 2010 si tenim en compte l’increment d’alumnat que hi ha hagut. Més encara si es vol que s’implementi realment el decret d’escola inclusiva recentment aprovat. El personal de suport educatiu s’ha de veure incrementat de forma sensible i no amb vetlladors i vetlladores, sinó amb personal laboral del Departament d’Ensenyament que sigui justament tractat per la gran tasca que realitzen.

La igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la integració depenen en bona mesura de la resposta que pugui donar l’ensenyament públic a aquests reptes. Restem amatents que sota el seu mandat aquesta resposta sigui una realitat. L’encoratgem a fer-ho possible.