Aixequin el 155!

Demà es compliran set mesos des de l’aprovació al Senat espanyol de l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució, encara que, parlant en propietat, hauríem de dir que es compliran set mesos del cop d’estat disfressat que va permetre derrocar el Govern legítim de Catalunya i posar fi de forma abrupta a l’onzena legislatura del Parlament. I és que val la pena recordar, de tant en tant, que això de destituir presidents i governs no hi diu en cap article de la Constitució espanyola i que només ho han pogut fer perquè hi ha hagut un acord sòlid dels poders que pretenen que Espanya mantingui la seva immutable unitat per executar mesures que superaven de llarg allò que preveia el text constitucional quan es va aprovar el 1978. El PP, empès per l’entusiasme de la premsa espanyola i de determinats poders fàctics, i amb el suport explícit de Ciutadans i PSOE, va perpetrar una mesura antidemocràtica que ara ja passa a generar jurisprudència: si no feu bondat, ja sabeu el que us tocarà (inclosos els bascos, per molt que ara siguin amics per aprovar els pressupostos).

Agafant-se a la seva interpretació del 155, o millor dit, reescrivint-lo segons la conveniència, el govern del PP va convocar eleccions al Parlament per al 21 de desembre passat. Estaven tan convençuts que guanyarien, que fins i tot van reptar el president Carles Puigdemont a presentar-s’hi. Va ser un “a ver si tienes lo que hay que tener” que, després, van veure que els havia sortit a l’inrevés del que esperaven. La victòria de les candidatures independentistes els va deixar descol·locats i que la llista de Puigdemont fos la més votada del bloc republicà, encara més.

I aquí va començar el problema per a Mariano Rajoy, que va veure com la seva solució (155 seguit de victòria electoral de les forces monàrquiques per restablir la normalitat) s’havia girat en una nova majoria absoluta que no podien acceptar. De fet, encara no l’han acceptat ara. En aquests mesos han impedit –en decisions que algun dia hauran d’explicar davant d’algun tribunal internacional– les investidures de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull (aquest últim empresonat al mig del debat d’investidura!), tot i que tots tres tenien tots els drets polítics intactes malgrat la seva situació d’exiliat, pres preventiu i investigat, respectivament. Sent impossible cap d’aquestes opcions, finalment es va nomenar, president de la Generalitat, el Molt Honorable Quim Torra i Pla. Però es veu que aquest tampoc no els agrada.

A Quim Torra li diuen racista, supremacista, xenòfob i no sé quantes coses més per uns tuits pels quals ja es va disculpar el primer dia, i per uns articles que cal saber llegir entenent que els recursos estilístics són una llicència literària que tots vam aprendre que existien quan anàvem al col·legi. Amb els insults procedents de Ciutadans, ja s’hi podia comptar. Amb els del PP, també, tot i que per parlar de segons quins temes el seu líder al Parlament, Xavier García Albiol, no seria pas la persona més adequada. Però la violència amb què s’ha sumat a la festa el PSOE, i Pedro Sánchez en particular, ha estat absolutament lamentable. En una cursa embogida per veure qui aconsegueix fer un missatge més ultra, alguns socialistes catalans se n’han volgut desmarcar. És el cas de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que també li ha dit al delegat del Gobierno, Enric Millo, que no té cap intenció de dedicar-se a retirar llaços grocs de la via pública tal com reclama en una carta enviada a tots els ajuntaments. Ben al contrari d’Àngel Ros, que no ha estat capaç encara de dir si està d’acord o no a qualificar el president de la Generalitat de racista tal com el defineix el líder del seu partit i, en canvi, li ha faltat temps per adherir-se a la carta de Millo, fins i tot abans de rebre-la.

Quan es formi govern, s’aixecarà el 155, van dir. Però, és clar, aquest govern tampoc no els satisfà i es neguen a publicar el decret de nomenament dels consellers al DOGC, en un altre cop d’estat silenciós, en paraules literals del diari alemany Telepolis. Ara bé, de la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein sobre la rebel·lió, de la detenció d’Eduardo Zaplana, de la imputació per prevaricació, malversació i falsedat documental del número dos del ministre Montoro i de la sentència de la Gürtel, millor que no en diguem res, no fos que ho considerin una altra mostra de xenofòbia. Fem una altra cortina de fum perseguint independentistes, i en pau. Tot en ordre al Regne d’Espanya.