Obsolescència. Efectes secundaris de les noves tecnologies

La ràpida i vertiginosa automatització comporta que la vida d’algunes feines administratius i d’altres que requereixen una elevada manipulació i un caràcter repetitiu estiguin en procés d’extinció. Però l’evolució en general i la tecnològica en particular, amb la conjunció de diferents especialitats científiques i de les noves demandes del mercat, farà que apareguin altres professions que fins fa poc eren inimaginables, fins i tot utòpiques, com el dissenyador d’òrgans que, a mig camí entre l’Enginyeria, la Biomedicina i la impressió en tres dimensions, s’encarregarà de crear òrgans per testar els fàrmacs que hi haurà en el futur.

Altres professions amb una presència gairebé quotidiana com pot ser la de pilot de drons, que requerirà de professionals tècnicament qualificats per al seu bon maneig. I com aquestes, un bon nombre de professions substituiran les seues predecessores.

Obsolescència programada. No tota és tecnològica

Si bé en el cas del refrany castellà –no todo el monte es orégano– el seu ús ha caigut en l’obsolescència, entre altres coses perquè abans aquest producte tenia un valor i ara te l’afegeixen i fins i tot regalen a les pizzeries. Amb la tecnologia i amb els productes que aquesta crea i destrueix no sempre passa el mateix.

No tots els que desapareixen és perquè hagin deixat de tenir valor. La causa no s’ha de buscar únicament en la tecnologia, sinó en la voluntat d’alguns fabricants que llancen productes al mercat amb una data de caducitat, l’exemple més repetit és el dels fabricants d’impressores que les llancen al mercat perquè facin un nombre determinat de còpies i a partir d’aquí, miracle!

Les màquines deixen de funcionar. Aquest secret de domini públic sobre l’obsolescència programada ha arribat al fet que alguna de les grans, com Apple, l’hagin reconegut obertament.

La fórmula magistral contra l’obsolescència: FP

El cas de l’evolució tecnològica, la destrucció de professions i el renaixement d’altres continuarà imparable. Com a persones, l’únic de veritat ens ha de preocupar és que aquesta destrucció de professions arrossegui també amb aquestes els i les professionals que les exercien. Per evitar-ho, o almenys pal·liar-ho, es coneix la fórmula: és magistral! S’anomena formació professional, però perquè aquesta provoqui efectes positius, es requereix no només bons professors –que els tenim–, sinó també el desenvolupament d’un marc legislatiu que miri al nou camp laboral.

Tan sols hem d’observar els països que ho han fet, com Alemanya, amb un nombre d’especialitats en el camp de la Formació Professional que triplica la que hi ha al nostre país. Les nostres autoritats han de decidir aviat el camí que volen seguir: si aplicar fórmules d’èxit com l’alemanya o continuar amb la paràlisi actual.