Un pla d'usos del Segre participatiu

Els rius sempre han jugat un paper molt important en el desenvolupament humà. Les primeres grans civilitzacions urbanes, com ara Mesopotàmia o Egipte, van créixer a la vora de grans rius, que els proporcionaven aigua, terra fèrtil, via de comunicació i de comerç i oportunitats de diversificació en el treball. La història mateixa de Lleida es troba vinculada des dels seus inicis al riu Segre, font de vida i de riquesa. Des dels temps com a capital emmurallada dels ilergets. Però amb la industrialització, i sobretot durant la segona meitat del segle XX, el riu va anar perdent centralitat en la vida de la ciutat.

Ja des del s. XV s’ha anat realitzant diverses actuacions al Segre al seu pas per Lleida, les més intensives per reparar els desperfectes provocats per les riuades. A partir de la dècada del 1990, amb la reordenació del riu Segre, s’han fet intents de recuperar-ne el tram urbà i el periurbà i apropar-lo a la ciutadania de Lleida, que durant tant de temps l’havia oblidat. Però no han acabat d’aconseguir que esdevingui plenament el Parc Fluvial del Segre com algun cop se l’ha volgut anomenar. No debades, l’anterior Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) preveia redactar i desenvolupar un pla especial del riu, cosa que encara no es va fer (i que ha quedat fora del POUM acabat d’aprovar inicialment).

D’altra banda, la Directiva Marc de l’Aigua de la UE exigeix que tots els rius europeus estiguin en bones condicions ecològiques, com a molt tard el 2015. En compliment d’aquesta directiva europea, calia definir una proposta de cabal ecològic per a cada tram. Un acord de la Paeria el 25 de març del 2011, amb ampli consens social, reclamava un cabal ecològic del Segre de 14 a 18 m3/s al seu pas per Lleida. Malgrat que, en l’actualitat, el cabal mitjà no en supera els 5 m/s.

Així, doncs, queda pendent una actuació global que converteixi, definitivament, el riu Segre en un eix natural vertebrador de la trama urbana, un element de dinamització, de cohesió i d’identitat de la ciutat. Que incorpori, o reincorpori el riu al teixit urbà de la ciutat.

El juliol del 2016, el Ple de la Paeria va aprovar per unanimitat una proposta d’ERC-Avancem per elaborar un pla per definir un nou model global d’ús, gestió i gaudi del riu del riu Segre al seu pas per Lleida. Un pla per compatibilitzar els aspectes productius, ambientals, culturals, esportius, de lleure i paisatgístics de tot el tram urbà i periurbà del Segre al llarg del terme municipal de Lleida, acomplint, alhora, a la Directiva Marc de l’Aigua. Un pla elaborat amb el màxim consens possible, convenientment ordenat i planificat, per determinar i compatibilitzar les potencialitats d’ús del Segre i la seua llera com a riu urbà i periurbà des dels punts de vista econòmic, patrimonial, històric, ambiental, urbanístic, educatiu, esportiu, d’oci i lleure, etcètera. Per exemple: per què no fer-hi una platja fluvial urbana, per a usos d’oci i lleure com les que hi ha a Praga, Frankfurt, París o Viena?

Per això, l’acord del Ple establia un procés participatiu obert a la ciutadania i a les entitats i associacions, per fer les propostes, observacions i aportacions que creguessin necessàries per a l’elaboració d’aquest pla director. I també que la redacció definitiva del pla director del riu Segre al seu pas per Lleida s’encarregaria a experts, que donarien unitat i coherència al text final.

Gairebé dos anys després, en el marc del II Fòrum de l’Aigua, el govern de la Paeria va presentar el document base del Pla del riu, fet per un equip d’experts contractats ad hoc. Així que, amb una reunió de matí i quatre tallers, diuen acomplir el mandat del Ple de la Paeria de fer un procés participatiu del Pla del riu. Sense haver convidat els grups municipals, ni tan sols ERC-Avancem com a grup que va proposar el pla, per treballar en la redacció del pla abans de la seva presentació, i reduint a la mínima expressió el procés participatiu aprovat pel ple. Ras i curt: com ja hem vist en anteriors projectes, l’equip de govern fa més un procés explicatiu que no un procés de participació real. I, a més, al revés de com es va acordar en el Ple de juliol del 2016.

El Pla del Riu Segre és un projecte de ciutat que requereix la participació de tota la ciutadania, que és qui ha de gaudir d’aquest nou espai i dels nous usos que hagi de tenir. Per això, cal un procés de participatiu que apoderi realment la ciutadania, que hauria de culminar amb una audiència pública. Tot i que el Pla del Riu s’hauria d’haver fet abans de l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) perquè els dos documents tinguessin una coherència.