Insultar i no convèncer

Alguns Es pensaven que de veritat els carrers eren seus. I el Parlament. I qualsevol lloc al qual posessin l’ull. I s’ho creien tant, que van arribar les eleccions i van veure com els guanyava Ciudadanos. I fins i tot tenint més d’un milió de votants es creuen en el dret a menysprear-nos de la forma més ofensiva. I per això els molesta veure que Ciudadanos es desplega pel territori.

El grup està creixent. Perquè continuem liderant les propostes socials i econòmiques. I també ho fem amb les propostes perquè no hi hagi corrupció. Però a Catalunya al que defensa el respecte a les lleis li diuen feixista. El que explica que el nacionalisme només ha aconseguit empitjorar les coses és un fatxa.

Al que reivindica les oportunitats de millora que s’estan danyant se’l titlla d’extrema dreta. I cada vegada insulten més perquè veuen que Ciudadanos continua creixent. Algunes formacions, que sempre parlen amb vehemència en nom de tot Catalunya, ni tan sols no van aconseguir diputats a Lleida. D’altres continuen enviant diputats a Madrid que han estat incapaços d’aconseguir res. I els incomoda tant que Ciudadanos s’hagi convertit en el partit que servirà per aconseguir els canvis que necessita Espanya, que cada vegada insultaran més el nostre milió i escaig de votants. I no s’adonen que els seus bramuls ens donen més força.

Que les seves difamacions ens fan mantenir-nos ferms defensant la democràcia. Perquè la veritat és que els carrers són de tothom. I continuaran cridant com si fossin molts i aviat quedaran en una anècdota.

És urgent rescatar Catalunya del populisme, dels supremacistes i dels mal educats. El canvi és molt a prop. Cada vegada som més i, com el jonc, ja poden bufar fort, que no només no ens doblegarem, sinó que al costat de cada jonc en creixerà un altre, amb ganes de sumar en les reformes, posant l’espatlla per transformar el país, farts dels de sempre fent el mateix.

Així que moltes gràcies als que aguanten les ofenses i els insults; no esteu sols. S’acosten temps complicats perquè estem a punt d’aconseguir-ho. Continuaran difamant i amenaçant, ho faran els uns i els altres, però aguantarem perquè guanyar el nacionalisme no és una opció, és una obligació.