La curiositat va matar la ignorància

Qui no ha sentit allò de “la curiositat va matar el gat”. L’expressió té origen anglès i va començar a utilitzar-se al segle XVI. Està relacionada amb la medicina, ja que significa que l’excessiva inquietud i preocupació perjudica la salut de les persones, que poden arribar a emmalaltir i fins i tot morir. Es va posar com a exemple els gats al tractar-se d’animals molt cauts i curosos amb tots els seus actes i moviments, sempre volent descobrir per si sols els seus propis dubtes. A partir del segle XX es va incorporar un afegitó a la frase original “Curiosity killed the cat but the satisfaction brought it back” (la curiositat va matar el gat però la satisfacció el va fer retornar). Un canvi de sentit que em va animar a escriure aquestes línies.

Un estudi realitzat el 2001, i publicat a l’Annual Positive Psychology Summit, revela que les persones que demostraven una enorme quantitat de curiositat experimentaven grans nivells de satisfacció a la vida i tenien experiències interpersonals més positives. On els conduïa la curiositat per trobar aquella satisfacció?

El cert és que avui dia la curiositat ens porta a dedicar molt temps a buscar i consumir informació. Les noves tecnologies han facilitat més encara si hi ha aquesta situació. Ningú no posa en dubte que estem immersos en la denominada societat de la informació.

La curiositat és una actitud de la persona orientada al descobriment, a l’aprenentatge i al creixement. Simplement per aquests motius sembla positiva. En aquest sentit, Walt Disney ens va deixar una interessant reflexió: “Quan ets curiós trobes un munt de coses interessants per fer.”

I com es gestiona, això de la curiositat, en el si de les empreses? Els líders han de tenir una mica d’inconformistes i no acceptar les coses tal com són. Han de potenciar entre els seus equips la recerca de coneixement. Els treballadors haurien de tenir l’habilitat de saber raonar i investigar. El líder autèntic potenciarà la curiositat en els seus treballadors, deixant-los el marge de maniobra necessari perquè puguin continuar aprenent.

La curiositat ens ajuda a sortir de la zona de confort endinsant-nos en un terreny desconegut. L’augment de la curiositat redueix la incertesa i permet una millor presa de decisions. El psicòleg nord-americà Harry Harlow afirmava que la curiositat impulsa els organismes a participar en la resolució d’enigmes, un comportament que a priori no implica cap recompensa tangible, però que sens dubte condueix a assolir grans èxits, com és vèncer la ignorància.

Segur que algú de vosaltres pensa que l’excés de curiositat ens distreu, allunyant-nos dels objectius diaris, ens abdueix i pot convertir-se en un perill. No us falta raó. La curiositat ha d’estar alineada amb les necessitats personals i professionals. No tot val. Per això el paper del líder resulta fonamental. És ell que li ha de treure el màxim profit possible, marcant els passos a seguir i els límits que no s’han de creuar. Els líders que despertin la curiositat veritable als seus equips aconsegueixen que tinguin aprenentatges més satisfactoris i sens dubte obtinguin millors resultats.

Quan una activitat desperta la nostra curiositat, s’activen les nostres emocions positives que ens ajuden a fixar-hi l’atenció, facilitant la presa de decisions complexes i aportant la perseverança necessària per assolir les metes.

Pros i contres que s’han de saber gestionar per inclinar correctament la balança. Segons la meua opinió, la curiositat ajuda a desenvolupar el talent. Així ens ho deixava entreveure el gran Albert Einstein a l’afirmar: “No tinc talents especials, però sí que sóc profundament curiós.” I tu, ets curiós?