Oh, memòria!

El nacionalisme està preocupat per silenciar el que pensa diferent, per ocupar l’espai públic, ja que així es gesten els projectes nacionalistes. Arriben al poder dissimulant els seus pensaments amb excessos de demagògia, però quan el partit que va guanyar les eleccions vol fer un acte a Vic, li ho prohibeixen, perquè creuen que aquesta plaça pública és seua i els ofèn que algú la sol·liciti. Si a la Universitat de Barcelona un expert en Cervantes està impartint una lliçó magistral, el nacionalisme boicoteja l’acte i el Rector, amb les cames tremoloses, decideix suspendre’l. El Quixot representa per a alguns un llibre terrible. I és que el nacionalisme parla en nom de Catalunya negant la realitat social i la fractura que està produint. No hi ha precedent en democràcia d’una crisi institucional com l’actual, amb una fuga d’empreses que persisteix i amb una confrontació que porten al límit. Això és una irresponsabilitat. I a més han incrementat el relat victimista. Per a ells el que surt malament a Catalunya és sempre culpa d’Espanya, i el que surt bé és malgrat ella. Tenim un President convençut que el supremacisme és democràtic, que el que ell opina és el que opina el poble, i quan no, és que s’està equivocat.

Ell veu Catalunya com un tot igual i ignora l’admirable pluralitat de la nostra terra. El President es creu superior, posseïdor de la veritat suprema, i que els polítics han d’indicar qui entra o surt de la presó. I és que al seu govern nacionalista proposaria els jutges i fins i tot els trucaria per indicar-los el que han de fer. Això és el que anomenen fer “República”, parlar molt d’aconseguir una societat millor, per acabar imposant el pensament únic, la llengua única i aixecar una gran frontera que ens aïlli d’Europa. El gran líder suprem ens continuarà parlant amb aquesta superioritat que tant li agrada, encara que els seus assessors li recomanen que l’amagui una mica. Però tot i així als ajuntaments on impera el nacionalisme declaren persones no grates per les seues idees, prohibeixen actes polítics com a Vic i fins i tot la setmana passada van impedir violentament a la Universitat una conferència sobre Cervantes, que va escriure: “Oh, memòria, enemiga mortal del meu descans!”