Preus que no es poden pagar

L’emboscada parlamentària en la qual Pedro Sánchez va ser elegit President del Govern; amb 84 diputats, amb el suport del braç polític d’ETA, els colpistes de l’1-O i els separatismes i populismes diversos amb l’únic objectiu de fer caure el Partit més votat pels espanyols en les tres últimes eleccions generals, ha estat un fet sense precedents en la nostra història; una taca negra que embrutarà per sempre la nostra democràcia i una percepció en la ciutadania molt perillosa. Per a què serveix votar?

Perquè per no existir, no hi va haver en aquesta elecció parlamentària fraudulenta en forma de moció de censura ni la proposta i presentació d’un Programa de Govern com és preceptiu. Sens dubte, les conseqüències d’aquesta mentida les pagarem tots els ciutadans i no trigarem. Seria necessari un fantàstic exercici de fe franciscana per creure que, més enllà dels gestos que ja estem veient; les despeses, l’opac preu que el PSOE de Sánchez està disposat a pagar pel suport de grups tan dispars que només tenen en comú el No a Rajoy; és tan lamentable com inconfessable i incalculable. Alguns ja els estem veient. La Ministra per a Catalunya, Meritxell Batet; que a Madrid, al Congrés, ja va votar a favor, i al costat dels diputats del PSC, del dret a decidir; ja està començant a retratar-se. Proposa una Reforma de la Constitució; que al seu torn el Govern a Madrid nega, que sap que no pot prosperar. Perquè per acontentar els que volen anar-se’n d’Espanya no tindrà el vot del Partit Popular, que és absolutament imprescindible per reformar la Constitució.

O sigui, el truco del almendruco. El PSOE proposa una reforma de la Constitució a la qual el Partit Popular no pot donar suport i el culpable que aquesta reforma a gust dels separatistes no es produeixi és el Partit Popular, l’enemic de Catalunya. La mateixa jugada que quan des del Govern de Pedro Sánchez ja s’ofereixen els Articles de l’Estatut que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals.

Era aquest Estatut que Zapatero va prometre als dos Tripartits mentre no només el Partit Popular, sinó la Comissió Constitucional presidida per Alfonso Guerra, la Junta d’Andalusia i el mateix TC declarava anticonstitucional perquè, entre altres barbaritats, pretenia instaurar un Poder Judicial Català independent de l’espanyol. S’atrevirà la nova versió de Zapatero a concedir als separatistes catalans i després als bascos, que tardarien un minut a demanar-ho, aquest privilegi? Perquè la separació de poders mai no ha estat entesa pels nacionalistes, que volen una Justícia a favor seu.

Just, la independència judicial seria un pagament inicial encara que no suficient del preu pactat. En qualsevol cas, com que el Partit Popular no pot acceptar un poder judicial català independent de l’espanyol, el PSOE estarà en condicions de reeditar la segona versió del Pacte del Tinell. Un altre cinturó sanitari que aïlli el Partit Popular aquí i a la resta d’Espanya si és possible.

I més gestos. Que el President de la Generalitat Quim Torra trenqui amb el Rei d’Espanya a Tarragona a la llotja dels Jocs Mediterranis i el President del Govern mantingui amb ell una entrevista després d’aquest inacceptable gest despectiu que sens dubte no comparteix de cap manera més de la meitat dels catalans em sembla inaudit. Intolerable. Una cosa molt més greu que un gest.