Duplicar l'N-240 és futur i qualitat de vida al territori

Avui tots som conscients que en política res és casual, i encara menys quan s’aproximen eleccions. Aleshores que el portaveu d’una entitat ambientalista consideri necessari pronunciar-se sobre la idoneïtat de millora del traçat d’una via de trànsit, des del punt de vista de l’entorn natural o actual, té per descomptat la seva legitimitat, entesa aquesta com a principi de defensa d’un patrimoni. Però que utilitzi aquesta potestat o competència bàsicament en clau de rivalitat política local, per generar confusió entre el públic i divisió d’opinió en el territori, ens sembla de molta baixesa moral, escassa intel·ligència, de deslleialtat institucional i sobretot un impediment més a l’hora de facilitar una solució al greu problema de sinistralitat que pateix la nostra població en relació a l’N-240, concretament entre Montblanc i Lleida, quan torna a ser actualitat amb la finalització pròxima del règim de concessions de les autopistes estatals.

Per sort, després de les il·legalitats comeses per l’esmentat portaveu, demandat per calúmnies i fins i tot obligat a enderrocar una construcció irregular davant de l’espai protegit del Montsec, entre altres interessants passatges dels gairebé 30 anys de recorregut del personatge, i que m’estalviaré per no posar-me a la seva alçada, la majoria de la societat lleidatana i catalana ja coneixen la poca credibilitat que té a l’hora de defensar sincerament l’ecologia.

Deixi’m que li pregunti on era i on mirava el Sr. Vázquez quan els seus companys de lluites garriguenques Elies Bosch i Miquel Àngel Estradé autoritzaven i bonificaven des de l’Ajuntament que aleshores governaven la instal·lació de l’empresa General d’Olis i Derivats a les Borges Blanques? I mentre aquesta mateixa empresa contaminava el nostre entorn i ampliava les seves instal·lacions sense permís? Va haver de ser aquest govern municipal que tinc l’honor d’encapçalar el que aturés les activitats incontrolades d’aquesta empresa i portés a la fiscalia totes les irregularitats que els treballadors municipals van recollir, per tal de posar-la al seu lloc.

Per tant, és evident que la realitat ens indica que lluny de contribuir a ser botxins o trinxar el nostre entorn, com maliciosament i de manera falsa s’acusa els alcaldes i entitats adherides a la plataforma Prou Morts a l’N-240 que donem suport al rescat de l’autopista AP-2 i a la duplicació de l’N-240 entre les Borges Blanques i Lleida, el que realment fem és defensar els interessos del territori, la seva seguretat, el seu futur econòmic i, en definitiva, la qualitat de vida de les famílies que cada dia hem de transitar per la carretera de la vergonya.

Però per si alguna persona de bona fe dubta amb el populisme políticament interessat dels que s’oposen al progrés i el benestar de tots els veïns i les veïnes dels municipis afectats per aquesta ignominiosa via, els voldria recordar que no es tracta de bescanviar víctimes o accidents per espai agrícola, menys encara quan en un tram com és el de les Borges fins a Lleida la major part del traçat seguiria l’existent en l’actualitat. I seguint en aquesta línia de millora de l’eix natural entre les dues capitals, cal reclamar el mateix dret a una via segura, ràpida i econòmica com la que disposen la resta de territoris afectats pel pas de l’N-240, des de Tarragona fins a Bilbao, amb més de 500 kilòmetres de longitud. A més a més, resulta ser el nostre tram el més concorregut quant a volum de trànsit, de pas de vehicles pesants i d’accidentalitat, per manca d’inversió evident.

Per tant, menys populisme i oposició destructiva, i més honestedat personal i política, sobretot perquè aquí estan en joc el patiment de les famílies del territori i nombroses vides humanes; o a veure el dia que tingui la desgràcia de punxar una roda el Sr. Vázquez anant o tornat de casa seva a Juneda per l’N-240, com s’ho farà per canviar-la sense espai al marge i amb la quantitat de vehicles que hi transcorren diàriament.