Prioritats

Un dia d’aquesta setmana em vaig trobar a l’estació de trens una professora de la UdL. Em va transmetre la seua preocupació davant de la situació política a Catalunya. Es van afegir a la conversa amistats que utilitzen sovint l’Avant. Els vaig explicar que anava a Barcelona a una reunió amb la nova Consellera de Salut per parlar de prioritats. Una reunió cordial en la qual li vaig exposar les nostres.

La setmana passada vam tenir l’ocasió de presentar les dos primeres interpel·lacions al Parlament. Jo vaig tenir l’honor de substanciar la primera sobre temes urgents per al sistema sanitari. La meua companya Sonia Sierra va portar la següent basada en les polítiques de conciliació familiar. I d’aquestes dos intervencions la setmana que ve defensarem les mocions. En la primera sol·licitarem que als treballadors se’ls pagui d’una vegada el 100% dels objectius. Fa anys que només perceben el 50%. També demanarem que tornin a contractar substituts per a l’estiu i que evitin així que s’allarguin les llistes d’espera. És urgent treballar els motius que fan que hi hagi tanta desigualtat a Catalunya esperant en certes especialitats. Hi ha mesos d’espera per a algunes proves. Quant a la moció d’educació, sol·licitarem que es destini pressupost de la Generalitat a guarderies perquè sigui universal i gratuïta. També que al juliol s’ofereixin classes d’anglès gratuïtes amb professors natius als col·legis per a tots els escolars. Llavors la professora em va dir que no hi havia diners per a això. I li vaig respondre que tot és una qüestió de prioritats. Acudir a les reunions quan t’ho demanen és un primer pas. Els nacionalistes van deixar d’anar a les de la millora del finançament autonòmic i així ens va. I es pot seguir amb els 20 milions extra que el nacionalisme ha destinat a TV3, com si no fos ja la televisió pública més cara amb diferència. Els treballadors continuen suportant les retallades i es va tancar l’aixeta al finançament infantil, però no es van oblidar d’incentivar la propaganda i els més lleials a la seua causa. Els càrrecs posats a dit a les ambaixades separatistes costen molts diners. Tothom sap com malgasten. Des de Cs prioritzem pagar als treballadors i aconseguir un millor nivell d’anglès gratuït per a tothom.