Sánchez, Torra i Guiomar

Imaginar-se una aventura d’amor d’algú que viu a Madrid, per exemple d’una dona infeliçment casada, una morena amb afinitat ideològica de dretes, amb un poeta republicà més gran que ella que resideix a Segòvia, ens seria fàcil coneixent el que expliquen de Machado amb Pilar de Valderrama.

És fàcil imaginar-los passejant junts pels jardins estivals de la Moncloa, parlant de les seues coses, ella dient que li dirà la veritat al seu marit, ell perdudament enamorat exigint una prova, absort davant de l’aigua de la font refrescant l’ambient, “la set que mai no s’acaba de l’aigua que no es beu”. La distància els oprimeix, els fa patir, s’estranyen, dubten, s’escriuen, es regalen coses... Però ella acaba amb la seua família a Portugal, ell a València, i “la llunyania és de llimó i violeta”, i tot s’esfuma. Potser com va escriure el gran mestre “fou tot temps va d’una bella tarda erta?”.

A les seues memòries Sí, soy Guiomar, Valderrama va escriure que “no podia continuar en una situació equívoca amb ell. No podia oferir-li més que una amistat sincera, un afecte net i espiritual, i que si no era acceptat així per ell, no ens tornaríem a veure”. Per aquests jardins van passejar dilluns Pedro Sánchez i Quim Torra. El primer va arribar-hi gràcies al suport del segon. No han publicat el contingut exacte de la hipoteca que el socialista ha contret amb els nacionalistes.

Torra explica que el 90% del temps van parlar de l’inventat dret d’autodeterminació, que en el fons és el seu eufemisme per intentar separar Catalunya d’Espanya i Europa. Segons Torra no es pot aturar en cap altre tema, ja que tots els restants, sanitat, educació i serveis, entre d’altres, segons el seu parer són menors. Sabem que el primer no desistirà en els seus intents de ruptura i l’altre està enamorat del poder.

Torra està pactant com s’ha fet en els últims quaranta anys de bipartidisme. El cobrament del deute contret ens entrega a més de la meitat dels catalans com a botí. I és que és “tot en l’avui d’ahir, l’Encara que en les seues madures hores el temps canta i conta, es fon en una sola melodia, que és un cor de tardes i d’aurores”. Pretenen que siguem moneda de canvi i això és inacceptable.