Graduats per la Universitat de la Vida

Parlava la setmana passada amb Jesús, un empresari de Tafalla. Van sortir d’ell alguns savis comentaris que em permeten reflexionar sobre si canvien tant les coses. Deia Heràclit d’Efes, filòsof grec que defensava el canvi, que “tot es transforma en un procés de continu naixement i destrucció al qual res no escapa”.

I si bé al món laboral el seu principi és també aplicable, en ocasions tinc la sensació que, en l’essencial, les coses no han canviat tant com alguns gurus del management afirmen.

Aquells que abans arrancaven un petit negoci, ara els anomenem emprenedors, a la reputació personal li diem branding, anar al cafè i compartir el dia a dia amb els col·legues d’altres oficis ara és fer networking. I així podríem enumerar un llarg etcètera.

Termes del passat i actuals que es donen la mà i que, encara que pot ser que signifiquin el mateix, la seua actualització és com una potent vacuna capaç d’evitar la rutina i amb uns efectes secundaris benignes sobre la gana creativa.

Emprenedors vs. carnissers, mecànics i d’altres

Al món empresarial hi ha nombrosos exemples d’empresaris que a Tafalla, Mollerussa, Fraga, Albelda de Iregua, Alhama, Olot, Gijón o en qualsevol altre punt, i procedents d’oficis tan dispars: carnissers origen de moltes de les empreses d’alimentació actuals, mecànics que van començar reparant maquinària als seus tallers per acabar avui construint línies automatitzades per a indústries de tot el món, comercials que es van iniciar en el seu ofici com a autònoms i avui dirigeixen companyies capdavanteres dels seus sectors... Una llarga llista d’empresaris d’abans i d’ara. Uns, graduats per la Universitat de la Vida i altres, per la del Coneixement. Aquelles empreses que siguin capaces d’incorporar ambdós graduats en un mateix espai laboral tenen l’èxit i la continuïtat empresarial més que assegurats.

Startups, spin-offs i altres espècies 

Més enllà de les disquisicions teòriques, el canvi actual en el món laboral i empresarial és profund –la qual cosa es diu en organització un canvi de segon grau.

Si recuperem la famosa frase d’Heràclit, tal com s’explica vulgarment, mai no ens banyem dos vegades al mateix riu. I sent més ortodoxos en la seua traducció, “cap home no pot creuar el mateix riu dos vegades, perquè ni l’home ni l’aigua no seran els mateixos”.

En la difícil travessia de les empreses, responguin aquestes al concepte de startups, spin-offs o qualsevol altre, el secret per no desaparèixer al riu de l’economia global és molt senzill i universal: remar, remar i remar.