Pablo Casado, 'veni, vidi, vici'

“No s’ha d’esperar que arribi el futur. S’ha de sortir a conquerir-lo.” I un aplaudiment tancat va tornar a ressonar a l’auditori que ha vist nàixer el tercer president del Partit Popular (després de la seva refundació), elegit per un 57% dels compromissaris que van exercir el seu dret a vot al Congrés més apassionant de la història del partit.

Pablo Casado veni vidi vici, sense dilacions, sense motxilles i amb un missatge clar: sortim a guanyar des de ja amb les senyes d’identitat que ens defineixen, sense complexos.

El compromís de Casado amb la unitat d’Espanya, la defensa de la Constitució, el suport a la família, la seva aposta per una economia menys intervencionista i la rebaixa d’impostos són les idees força que configuren el programa d’un líder dialogant i obert a tots els afiliats, que abans de finalitzar el seu discurs com a President va insistir que no preguntéssim qui havia votat un o un altre perquè no s’ha d’oblidar que els adversaris són els socialistes, populistes i independentistes.

Toca remar en la mateixa direcció si volem tornar a conquerir la Moncloa abans que Espanya torni a èpoques fosques liderades pels mateixos que ara governen.

M’agrada Casado perquè enarbora la bandera de les llibertats, sinònim de progrés. No és fútil que al llarg d’aquesta campanya hagi reiterat en nombroses ocasions el dret que tenim els pares a triar l’escola dels nostres fills, ja sigui pública o concertada; la seva especial menció als ajuts que es mereixen les dones que volen ser mares i que no poden per falta de recursos econòmics, especialment en moments en què l’hivern demogràfic és una realitat al nostre país; la seva aposta ferma per la llibertat econòmica, donant opció que cadascú es gasti els seus diners en el que vulgui i no hagi de suportar una càrrega fiscal que tot just li permet arribar a fi de mes.

Casado inicia la seva etapa a l’oposició conscient de la ingent tasca que té al davant, i haurà de bregar amb uns adversaris que no han tardat a acusar-lo de fatxa i extremista de dretes, quan el que pretén és fer política en majúscules, transversal, perquè com diu el president, “fins i tot a Podem tenen família” i jo hi afegeixo: “I els agrada viure en cases confortables i gaudir d’unes merescudes vacances.”

Amb el gest de portar el primer comitè executiu nacional a Barcelona, Casado mostra que el seu missatge és clar, Catalunya és per a ell una prioritat. Ho va dir al Congrés Nacional: “Lliurarem la batalla pel constitucionalisme".

El seu èxit com a líder dependrà de les decisions que prengui respecte al prucés, un prucés que a mesura que avança, revela que no va d’independència sinó sobre qui ostenta el poder.

El tema de les creus, llaços, bufandes, pins i pancartes a més de ser pur màrqueting és una estratègia que té entretinguts els que de bona fe continuen creient que el dret a l’autodeterminació de Catalunya és verídic i que aixecar fronteres equival a assolir quotes d’alliberament mai somiades.

La posada en pràctica d’aquest projecte de renovació, integració i reconnexió amb el votant de centredreta suposa un repte apassionant, i per això genera aquesta il·lusió dins de les nostres files davant de les pròximes cites electorals. Un desafiament que, sent il·lusionant, no deixa de ser complex i, per això, més que mai des d’avui sortim a conquerir el futur.

Com li vaig dir una vegada escollit president, quan va ser a Lleida no vam poder veure vèncer la selecció espanyola –ens jugàvem passar a quarts d’un Mundial– però “avui sí que ha guanyat Espanya perquè amb tu ha guanyat el Partit Popular”.